Sant Joan, no et conec

A Reus hi ha una absoluta manca d'assumpció de responsabilitats de govern

19 mayo 2017 19:05 | Actualizado a 21 mayo 2017 17:31
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L’Hospital Universitari de Sant Joan i l’organització territorial de prestació de serveis de salut que lidera, estan patint una autèntica crisi identitària de la qual cal urgentment identificar les causes, per evitar que l’entitat, amb tot el que ha significat pels ciutadans d’aquest territori i el que n’esperem, acabi desapareixent. En definitiva, com si es tractés d’un tema de salut, cal fer un bon diagnòstic i aplicar el tractament i la medicació convenient per evitar un desenllaç catastròfic.

A Catalunya, a diferència de la resta d’Espanya, hi ha un bon nombre d’entitats sense ànim de lucre que es dediquen a la prestació de serveis de salut, habitualment molt arrelades i estimades, que han permès apropar els serveis a la ciutadania, reequilibrar el territori, mantenint el criteri d’autoritat sanitària única, depenent del govern de la Generalitat.

Es tracta d’un model reeixit, no exempt de dificultats, que permet una major implicació del servei amb el seu entorn, en el que les funcions de govern de la institució, de gestió dels recursos i de pràctica professional clínica, han d’estar força ben delimitats, treballant de forma integrada, però evitant que cap dels tres es fiqui en terreny de l’altre.

Les retallades pressupostàries en el camp de la salut, que afecten en darrer terme a la ciutadania, han provocat serioses tensions a aquestes organitzacions, fins al punt que hi ha qui assegura que cal abandonar el sistema actual de diversitat de proveïdors, per anar cap a un model integrat i vertical, en resum a un proveïdor únic de serveis de salut.

Un error, perquè bona part d’aquestes organitzacions sense ànim de lucre estan sanejades i no tenen majors problemes que els provocats per les retallades pressupostàries que pateix el sistema de salut al nostre país.

En efecte, els proveïdors de serveis aconsegueixen fer front a les exigències governamentals, mantenint els serveis i els equilibris econòmics que els exigeixen, gràcies a uns bons professionals, a una correcta gestió dels recursos, ara més escassos, i un bon govern de les institucions.

Ara bé, si ens fixem en aquelles que més pateixen, entre les quals ens troba la nostra, dos són els comuns denominadors que pesen amb major o menor mesura sobre les organitzacions: la primera, i més generalitzada, suportar càrregues excessives d’inversions constructives; la segona, i més difícil de detectar i encara més difícil de reconèixer, el mal govern.

Ambdues raons tenen un pes extraordinari a l’Hospital de Sant Joan de Reus i en l’organització sanitària desenvolupada al seu entorn.

Hem de reconèixer que l’eufòria constructiva ha provocat veritables estralls al nostre país, també en les organitzacions prestadores de serveis de salut del. Des de l’autoritat sanitària, que és qui planifica i decideix on calen nous equipaments, es va arribar a afirmar que els hospitals, a efectes de construccions, són les noves catedrals dels nostres temps, de tal manera que l’ànsia edificadora dominant va portar a encarregar a les mateixes institucions que es fessin càrrec d’afrontar les despeses que comportessin les noves construccions, error que és anterior als inicis de la crisi i no és exclusiu del sector salut.

Certament la xarxa pública de serveis de salut no pot fer front a les despeses generades pels processos de construcció, com tampoc li ho demanem a altres serveis públics. Els pressupostos de salut han d’anar a salut en el sentit més ampli del concepte: promoció, prevenció i curació, però en cap cas a pedres.

Tornant a casa nostra, per les notícies que anem rebent, és evident que una de les raons més importants de constrenyiment econòmic pressupostari de la nostra organització sanitària, és haver de suportar les càrregues corresponents a la construcció del nou edifici de l’hospital, cosa que es veu agreujada per la manca de lideratge (funció de govern), ja que dificulta, per no dir impossibilita, cercar solucions alternatives, cosa han pogut abordar altres organitzacions territorials.

A Reus, des de fa ja força temps (massa temps), el problema de govern de l’organització de serveis de salut és molt greu: es tracta d’una absoluta manca d’assumpció de les responsabilitats de govern, quina responsabilitat ha estat desenvolupada pels gestors, a vegades molt poderosos i aparentment imprescindibles, i a vegades pels mateixos professionals, sovint insatisfets per la manca de decisions o per l’estil emprat pels gestors. Total, un cert desgavell que cal corregir sense més dilació.

Que ningú pensi que amb aquesta anàlisi pretenc assenyalar algú, perquè s’equivocaria molt, qualsevol dels dos problemes que he descrit no és atribuïble als actuals responsables polítics, ni als anteriors, ni als anteriors dels anteriors, però sí que són els actuals els que cal que prenguin consciència que la situació és profundament crítica. Crec fermament que el primer que s’ha de fer és recompondre la governança de la institució, que és la base per a afrontar la recuperació del prestigi identitari perdut.

La qüestió de la governança de les institucions prestadores de serveis de salut està molt debatut i identificat com a veritable problema a resoldre, sobretot en temps de crisi i dificultats, en els que s’han de prendre decisions estratègiques fonamentals, que corresponen al rol de governar.

Per tant, crec que el diagnòstic és tant clar com preocupant i que, en conseqüència, cal demanar, quasi pregar, que des de l’ajuntament, com a representants de la ciutadania, fent costat a una trajectòria d’èxit professional i territorial, prenguin consciència que el primer que han d’abordar és promoure un govern eficient i capaç per aquesta tan volguda organització prestadora de serveis de salut d’aquestes terres, que hauria de tenir una deguda i raonable distància de la política local, reprendre el diàleg territorial, recuperar l’auto estima de tots els implicats i reprendre el lideratge perdut.

Comentarios
Multimedia Diari