Sant Nin i sant Non

Un dels motius pels quals el protestantisme ha arrelat poc als Països Catalans ha estat per la religiositat popular cristiana. A cada poble hi ha un sant o una relíquia, ja sigui el braç de santa Tecla a Tarragona o la mandíbula de sant Maties a Montblanc. Així ho explica Josep-Lluís Carod-Rovira al llibre Història del protestantisme als Països Catalans (Edicions Tres i Quatre), que ahir es va presentar a Tarragona. Així mateix, els sants han esdevingut «autèntiques divinitats protectores». Els catalans tenim un sant per a cada problema. Per exemple, sant Sever i sant Medir per a la protecció de les faves; sants Abdon i Senén per als bons conreus; sant Nin i sant Non, contra la pedra; sant Pere advocat dels pescadors; santa Apol·lònia per al mal de queixal; sant Sebastià i sant Llop contra la pesta i així una llarga llista. Avui en dia, immersos com estem en el procés sobiranista, tornarà a ser hora d’invocar santa Rita, patrona dels impossibles.