Seguim i seguirem dempeus

Divendres 20 de novembre, al Ple de l’Ajuntament de Tarragona es va aprovar la tercera moció; sí, la tercera!, a favor del poble sahrauí i la seva lluita per la llibertat

INÉS SOLÉ

Whatsapp
INÉS SOLÉ

INÉS SOLÉ

Fa uns dies que algunes de les nostres representants polítiques ens deixen imatges i gestos, sobretot gestos, que no només ens deceben sinó que ens avergonyeixen.

I si, segueixo parlant de la causa sahrauí. I és que lluny de semblar-nos una causa aliena, ens cau més a prop del que ens pensem. Parlem d’éssers humans, de persones, alguns d’ells tarragonins i tarragonines, del camp de Tarragona, veïns i veïnes que en el seu dia van venir amb el programa Vacances en Pau, acollides a les nostres famílies, han estudiat amb nosaltres i ara són companyes de feina, amics i amigues..., són els nostres germans sahrauís, els mateixos que ho eren abans del 1975 i que ho són ara, el 2020 i que ho seran sempre; perquè hi ha vincles humans, forjats en l’amor, el respecte i l’admiració mútua que resisteixen els tentacles de l’opressor i de l’aparell polític. Una vegada més, la solidaritat és la tendresa dels pobles.

Divendres 20 de novembre, al Ple de l’Ajuntament de Tarragona, es va aprovar la tercera moció; sí, la tercera!, a favor del poble sahrauí i la seva lluita per la llibertat. De fet, fins i tot una d’elles reconeix a la RASD i al Sàhara Occidental. Malgrat aquesta aprovació, vam haver d’escoltar intervencions força lamentables per part de representants municipals, tals com; primer els de casa, la insinuació insultant d’on es treuen les informacions i la infantilització del Frente Polisario i del poble sahrauí. Una falta de respecte gegant i una humiliació cap a la població sahrauí.

Però no contentes amb això, l’aparell polític del costat de l’opressor no s’atura. I ho vam viure dimarts 24 de novembre a la concentració en favor i suport al poble sahrauí davant de la Subdelegació del govern. Us explico: les convocants, dues entitats de la ciutat, van sol·licitar el permís en temps i forma i va ser autoritzat.

Quatre dies després, dimarts 24 de novembre, es va evidenciar, a la nostra ciutat, un estat opressor; un poble oprimit, i una classe política sense cap mena de respecte per la dignitat ni pels drets humans

Mentrestant, des de la Guàrdia Urbana de la ciutat, se’ns comunicava que hi havia una contra-concentració per part del Consolat del Marroc i que els havien emplaçat a fer-ho a la plaça de la Font. Lluny l’una de l’altre. Tot semblava assenyat i raonable. Quina va ser la sorpresa? Que en menys de dotze hores, Interior de la Generalitat de Catalunya, mitjançant pressions del Consolat, va autoritzar la contra-concentració al mateix lloc i a la mateixa hora. Una acció feta només des de la voluntat d’oprimir, boicotejar i, per descomptat, humiliar al poble sahrauí i a molts i moltes tarragonins i tarragonines que vam unir la veu a les companyes sahrauís. Efectivament, se’ls va veure arribar al lloc, amb autobusos, disposats a increpar. I així ho van fer, de forma constant i insistent, buscant la provocació i la confrontació. Amb una Guàrdia Urbana força desbordada i uns Mossos impassibles i obedients a les ordres d’Interior de la Generalitat de Catalunya, limitant-se a fer un doble cordó davant la contra-concentració.

Ara bé, una cosa amb la qual no hi comptaven és la dignitat, respecte i serenor del poble sahrauí. Una força tan digna que no la tenien calculada. Una estima a la seva terra i a la seva llibertat sense precedents. Una serenor i un fer que només es té quan t’empara la raó. Tant és així que, per seguir amb la concentració i l’acció prevista, van donar l’esquena a la contra-concentració provocant-los un silenci absolut, deixant-los fora de lloc amb el gest. Ja no tenia massa sentit res del que els havien dit que havien de fer allí. Es van desinflar i, malgrat diversos intents de soroll, crits i provocacions, es va poder dur a terme la concentració tal com estava prevista: lectura del manifest, parlaments, recital de poesia i música i l’acció, brillant, davant del que simbolitzada el mur de la vergonya.

I, segurament contra tot pronòstic, sobretot per part seva, en aquell moment, en aquella estona vam poder evidenciar a la nostra ciutat un estat opressor, un poble oprimit i una classe política sense cap mena de respecte per la dignitat ni pels drets humans, situant-se al costat de l’opressor, malgrat ser la seva ciutadania la que estava sent ultratjada.

Així i tot, som molts i moltes; el poble sahrauí, la societat civil organitzada i solidària, una unió que ens fa seguir dempeus cada dia per fer front i aturar aquest opressor que no contempla la força d’un poble unit, digne i valent.

Temas

Comentarios

Lea También