Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Seixanta anys entre el blanc, el negre i la 5G. La televisió va arribar a Tarragona aquell 1959

Noves antenes i vall vella. Una de les primeres notícies de TVE
va ser la inauguració del Valle de los Caídos. Ara toca canviar les antenes per veure més que mai aquella vall en color i 5G

JOAQUIM ROGLAN

Whatsapp
JOAQUIM ROGLAN

JOAQUIM ROGLAN

Quan fa seixanta anys que la televisió va arribar a Tarragona, quasi mig milió de tarragonins han de canviar les antenes a causa de la nova tecnologia 5G. L’any 1959, uns bons negocis eren instal·lar antenes i vendre mobles i tauletes per situar el receptor al centre del menjador. Ara que hi ha una televisió a cada habitació, a la cuina i a les butxaques amb dispositius mòbils, la història no es repeteix, però s’assembla. Un dels primers noticiaris en blanc i negre que es van emetre aquell 1959 va ser el de Franco inaugurant el Valle de los Caídos amb el trasllat del cadàver de José Antonio Primo de Rivera. Sis dècades després, continuen els transports de despulles del Valle de los Caídos i es veu més que mai a les pantalles en color amb altíssima definició.

Tarragona va haver d’esperar tres anys fins a veure una TVE que es va inaugurar a Madrid el 1956 i aquell estiu va tancar per vacances. Molts petits pobles tarragonins van haver d’esperar una dècada més, quan el ministre d’Información y Turismo, Manuel Fraga Iribarne, va inventar els teleclubs i regalava un receptor als ajuntaments perquè la gent pogués veure un únic canal que només emetia des de l’hora de dinar fins a l’hora de sopar. Per rebre el nou 5G, l’Estat ha dividit Tarragona en dues zones. La nord abasta la capital, el Camp de Tarragona, Reus, el Vendrell i Vila-seca. La sud, Amposta, Tortosa i les Terres de l’Ebre. Les cases unifamiliars, més nombroses a les zones rurals que a les urbanes, no entren al pla d’ajuts econòmics. Unes i altres, a rascar-se la butxaca. És el preu d’uns avenços de la tecnologia audiovisual que el 1959 semblaven ciència-ficció i que, deu anys després, algunes persones no es creien les imatges d’un home que trepitjava la Lluna. Ara, moltes persones es creuen les notícies falses televisades i les imatges manipulades.

Fa sis dècades, tenir o no tenir una tele a casa marcava la diferència de classes

Les notícies televisades més destacades d’aquell primer any van ser un partit en directe entre el Barça i el Real Madrid, la visita del general Eisenhower al generalíssim Franco, i les noces del rei Balduí de Bèlgica amb l’aristòcrata espanyola Fabiola de Mora y Aragón.

Era la primera connexió amb Eurovisió. I el descobriment que nord enllà hi havia televisions unides per construir Europa i fer coses més importants que festivals musicals. Tot i la censura de la dictadura, aquell 1959 se celebrava el VI Curso de Información de Salou, amb periodistes espanyols que coneixien i estudiaven a fons la premsa lliure francesa i les agències Heutery, United Press International, News Service, Associated Press i France Press, entre altres.

Era el preludi de la famosa Llei Fraga de 1966, que va aportar una mica de llibertat substituint la censura prèvia per la censura posterior. Això no afectava la televisió, que se censurava sola i tenia molt en compte els gustos i suggeriments de Carmen Polo de Franco, primera actriu dels No-Do que emetia TVE.

Després vindrien el segon canal UHF, el color, el vídeo, les televisions autonòmiques, les privades, les via satèl·lit, els canals de pagament, les plataformes digitals i altres novetats que desemboquen en el 5G. Tot plegat, difícil d’entendre i digerir per les generacions nascudes sense televisió i per les nascudes amb la tele connectada a Internet. Perquè fa sis dècades, tenir o no tenir una tele a casa marcava la diferència de classes. Convidar o no convidar les amistats i els veïns a veure-la era un acte social que establia les distàncies. Anar o no anar al teleclub del poble sota control dels falangistes identificava els afectes i els desafectes del Règim.

Convidar o no convidar les amistats i els veïns a veure-la era un acte social que establia les distàncies

Aquella història es recorda ara quan es veuen les baralles polítiques per controlar les televisions públiques. O les batalles econòmiques entre els grans grups mediàtics pel domini del mercat. O les rivalitats per guanyar el campionat dels índexs d’audiències. I la derrota final de la qualitat enfront de la quantitat. El 1959 els receptors s’ajustaven amb aquella «carta de ajuste». Ara es fa amb antenes i descodificadors fins que el 6G enterri el 5G. Als inicis, els elitistes l’anomenaven «la caja tonta». Però, segons Oscar Wilde, el problema és que «quan Déu va crear els ‘tontos’, no era conscient del seu immens potencial».

* Periodista. Amb arrels familiars a la Terra Alta, Joaquim Roglan va ser corresponsal a Ràdio Reus i cofundador de Informes-Ebre. Professor universitari, ha treballat als principals mitjans de comunicació de Catalunya i ha escrit vint llibres. Viu retirat a l’Empordanet.

Temas

Comentarios

Lea También