Se’ns ha cremat Bellprat

Són dies tristos per als caminadors. El foc ha arrasat els boscos de la Baixa Segarra i l’Anoia, d’una bellesa inesperada, on ens agrada caminar sovint. L’última vegada hi vam anar amb el doctor Greoles, però ho tenim (ho teníem) tot recorregut amb l’Agustí, amb el doctor Flores, amb el Bergua, el Salla, el Víctor, el Ramon i d’altres que em deixo.

Des del Castell de Queralt, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, hi ha (hi havia) unes vistes admirables de la Conca de Barberà. L’ermita de Sant Jaume, prop del castell, ha tingut un mal dia del patró. Abans de la pandèmia, cada segon diumenge de maig s’hi celebra (s’hi celebrava) l’Aplec del Roser que van impulsar les famílies de Ca l’Estripet i de Cal Manco.

Quan tornem al poble, una placa ubicada a l’Ajuntament recorda que Bellprat va tenir la primera alcaldessa de Catalunya i de l’Estat espanyol. La il·lustríssima senyora Nativitat Yarza Planas, que fou elegida democràticament el 14 de gener de 1934. Bellprat també té l’honor significat d’un altre fet històric. El 19 de setembre de 2009 fou la primera plaça de castelleres. Són fets que les flames no poden esborrar.