Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Sense feina i sense llar

Van sols per la vida, viuen sense motivació, amb malfiança i una agressivitat fàcil
Whatsapp

Més de 30.000 persones a Espanya viuen al carrer. 3.900.000 mil persones viuen en condicions indignes i inadequades. Al voltant de 67.000 desnonaments van tenir lloc el 2013. El 3,3% de la població espanyola viu amuntegada en habitatges inadequats. Hi ha hagut 400.000 execucions hipotecàries entre 2008 i 2012. El 9,2% de les llars espanyoles no poden pagar les despeses bàsiques del seu habitatge habitual. A Barcelona cada dia dormen al carrer 900 persones. A Tarragona també n’hi ha moltes que viuen en alguna de les circumstàncies esmentades.

‘Per un habitatge digne i adequat, cap persona sense llar’ és el lema amb què Càritas vol sensibilitzar durant aquest any la societat sobre la situació injusta en què viuen les persones sense llar.

Però què vol dir no tenir llar, a banda de viure al carrer o en condicions inadequades? Llar significa no gaudir d’espais per compartir. Llar significa gaudir del meu espai, de la meva intimitat, dels meus somnis, dels meus projectes, dels amics, de la casa, de l’aigua, de la llum, de la cultura...

Les persones que les sofreixen no tenen treball amb el qual realitzar-se, no tenen diners per traslladar-se d’un lloc a l’altre; tenen gana; a l’estiu estan amarats de suor de tant caminar i carregar la motxilla; no tenen intimitat; van sols per la vida; no tenen amics; viuen sense motivació, amb malfiança i una agressivitat fàcil; molts estan separats o divorciats, altres tenen problemes d’alcoholisme i drogoaddicció, no poden exercir els seus drets com a persones que són, perquè molts no estan empadronats enlloc... Són invisibles per a moltíssima gent, i allò que no es veu és allò del que no es parla, i va desapareixent fins a semblar que no existeix.

La societat hauria de mirar els qui viuen al carrer sense judicar-los, no sabem les circumstàncies que els han portat fins aquí, i meditar que qualsevol de nosaltres pot trobar-se en aquesta situació. Cal que els poders públics els donin treball per tal que es puguin realitzar com a persones. Perquè sense treball no es poden tenir els mitjans per portar una vida digna.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También