Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Sentit d'estat a Catalunya i França

Aquest diumenge ha tingut lloc la primera volta de les eleccions legislatives parcials en una única circumscripció, la quarta, del departament del Doubs, a França
Whatsapp

Aquest diumenge ha tingut lloc la primera volta de les eleccions legislatives parcials en una única circumscripció, la quarta, del departament del Doubs, a França. Aquesta és una notícia que pot semblar curiosa des del punt de vista del nostre sistema electoral, però és perfectament normal d’acord amb el sistema electoral francès. El diputat que fins ara representava aquesta circumscripció, Pierre Moscovici, va ser nomenat comissari europeu d’Afers Econòmics i Financers i, per tant, va haver de deixar el seu escó a l’Assemblea Nacional francesa. Fins aquí no hi ha cap novetat destacable.

La notícia apareix quan es fa la primera volta d’aquestes eleccions i els candidats que passen a la segona volta són els del Partit Socialista (PS) i els del Front Nacional (FN), atès que el candidat del partit majoritari a la dreta, la UMP, és eliminat i no passa el tall.

A partir d’aquí és quan les diferents forces polítiques eliminades al primer torn s’han de posicionar, amb el benentès que ja no poden demanar als seus electors que votin uns candidats perquè no s’hi presentaran.

En aquest sentit, destaquen les declaracions de dues figures molt rellevants dins de la UMP: Nicolas Sarkozy, antic president, qui ha refusat de donar consignes de vot als electors de la UMP; i Alain Juppé, antic primer ministre, qui ha declarat que si fos elector al Doubs votaria pel PS. Així doncs, Sarkozy ha optat pel partit, mentre que Juppé, amb més sentit d’estat, ha optat pel país, en no dubtar a posar els valors morals i polítics republicans per damunt dels interessos de partit.

Tot plegat ens permet intentar una comparació amb el cas que podria donar-se en el nostre país, no de forma mimètica, és clar, però sí en termes del rerefons del sentit d’estat. Aquest, com és sabut, implica deixar de banda les dinàmiques partidistes i posar al capdavant els interessos generals del país i la seva gent, i això implica que no necessàriament s’ha de donar suport al partit pel qual sempre s’ha votat o pel qual hom pot tenir més simpaties.

És evident que no es tracta de situacions homologables, però el proper 27-S molts ciutadans es trobaran amb una disjuntiva moral equiparable a la del Doubs, i davant d’aquesta els uns faran de Juppé mentre els altres faran de Sarkozy. Això, però, no serà notícia. El que sí que ho seria, en canvi, seria veure algun destacat dirigent polític fent de Juppé. Temps al temps.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También