Serrallonga, el mite i la realitat

02 octubre 2019 07:50 | Actualizado a 02 octubre 2019 10:26
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Enguany el número 7 de la col·lecció Els contes del Seguici de Tarragona ha estat dedicat a Serrallonga. Amb textos de Pau Torres, dibuixos d’Eric Martínez i l’assessorament cultural de Jordi Bertran i Montserrat Cebrián, el llibre editat per Insitu Comunicació i Amics de la Colla Jove, recrea la versió amable del bandoler, versió que es va inventar el romanticisme català i que va donar lloc a nombroses peces com Lo ball d’en Serrallonga, d’autor anònim, que es representa en el Seguici Popular de Tarragona. La versió ara editada, Serrallonga, Déu vos guard!, incideix en l’apologia del bandoler que robava als rics per donar als pobres, com un Robin Hood català. El quadre final resumeix el sentit que se li ha volgut donar al personatge mític: «Com cada any, per la nostra Santa Tecla, en Serrallonga defensarà el poble contra tothom que l’ataqui». Molt bonic. Tanmateix, si agafem el personatge autèntic i no només el mite literari, trobarem que Serrallonga va acabar malament. Per si algú vol fer paral·lelismes històrics, convé recordar que Joan Sala (que era el seu veritable nom) fou condemnat a mort i executat amb un mètode exemplaritzant que havia caigut en desús per salvatge. Va rebre cent assots, li van tallar les orelles, el van esquarterar en quatre bocins i van penjar el seu cap dins d’una gàbia al portal de Sant Antoni.

Comentarios
Multimedia Diari