Sexe dèbil: No existeix però sí que interessa debilitar-ne la fortalesa

No té cap sentit definir el sexe de les persones en funció de la seva debilitat o fortalesa per molt que el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) digui que el conjunt de dones formen part del sexe dèbil i els homes, del fort.

«Ens volem vives, lliures i rebels» cridaven les i els participants a la manifestació del 25 de novembre, a Barcelona, per commemorar el Dia Internacional contra la violència de gènere que, per desgràcia, té avui més vigència que mai. Tres dies després va quedar vist per sentència el judici contra els cinc integrants de «la manada», un grup d’individus que durant els Sanfermines van violar, presumptament, una noia de 18 anys. En les seves conclusions un dels advocats defensors de tres dels acusats va dir que les relacions sexuals que van mantenir els processats amb la noia «van ser consentides i agradables». 

Podria estendre’m explicant d’altres successos vinculats amb la violència de gènere però només l’exercici de catalogar aquest tipus de crims em regira l’estómac. Quan des d’una posició de força es maltracta algú, aixecar la mà, una paraula de més, una mala mirada és suficient per esglaiar qui tenim al davant perquè en moltes ocasions en què es jutja un cas com el de Pamplona la víctima hagi de respondre a si ha oposat o no suficient resistència. 

Hi ha una dada que no vull passar per alt: quan falten 22 dies per acabar el fatídic any 2017, 45 dones han estat assassinades a Espanya a mans de les seves parelles o exparelles. M’esgarrifa pensar en la quantitat de maltractaments de gènere que no surten a la llum per la por de les víctimes a denunciar-los, no arribés el cas que hagués d’explicar quin grau de rebel·lia ha oposat al seu agressor.

Sara Flores és una jove andalusa de 19 anys que ha posat en marxa una iniciativa a través d’una plataforma a Internet amb la intenció de què la RAE elimini la definició de «sexe dèbil» referida al «conjunt de les dones», en contraposició a «sexe fort» que defineix el «conjunt dels homes». 

Diferència de tracte

La noia s’ha capbussat al diccionari i ha al·lucinat en veure la diferència de tracte en qüestions referides al gènere. Així, mentre que un «home de carrer» és definit com una persona «normal i corrent», una «dona de carrer» és tractada de «prostituta». I quan es parla d’un «home públic» es refereix a algú «que té presència en la vida social», mentre que una «dona pública» torna a ser considerada una «prostituta». Sembla que abans que acabi l’any la RAE introduirà una marca a la definició de sexe dèbil per deixar constància que el seu ús té una intenció despectiva i discriminatòria. També dirà que el sexe fort s’utilitza en sentit irònic. Però no traurà aquestes expressions del diccionari tal com demana la jove a l’Acadèmia i al hastag #yonosoyelsexodebil que ha rebut unes 160.000 signatures de suport.

Probablement la RAE no sigui ningú per censurar paraules que, amb independència del seu significat, són d’ús comú al carrer i han estat utilitzades per novel·listes i escriptors al llarg de la història, però potser també li correspon posar el seu granet de sorra per acabar amb aquesta xacra.

Tot comença amb una paraula i acaba amb maltractaments diversos, quan no amb la mort d’una dona; d’una persona que no és dèbil però que té tot un seguit de condicionants al costat per considerar-la com a tal per part d’una banda, una manada d’homes sense escrúpols. No hi ha sexe dèbil però, a la vista de les estadístiques, sí que hi ha comportaments interessats en debilitar la fortalesa de la dona.

*Nascut a Alcover, Josep Maria Girona ha estat sempre vinculat a la SER. Va començar a Ràdio Reus, on va ser redactor, cap dels serveis informatius i director. Actualment és director de la SER a Catalunya.