Si Mandela fos viu, el Constitucional el prohibiria

El premi Nobel de la Pau, Nelson Mandela, va dir: «Eradicar la pobresa no és un acte de caritat; és un acte de justícia». El 2016, el Tribunal Constitucional ha sentenciat: «Ajudar els més vulnerables de Catalunya no és constitucional». La diferència entre ambdues filosofies és clara: Mandela posa les persones per sobre de les lleis i el Govern del PP, a través del Constitucional, posa les lleis per damunt dels drets de les persones. Dos pensaments ben contradictoris, dos models antagònics de societat . Sóc del parer que el deure del govern d’un país és vetllar pels seus ciutadans, especialment pels més vulnerables. I si el govern s’inspira en les polítiques d’esquerres, ha de fer efectiva la redistribució de la riquesa per poder garantir la igualtat i la justícia social entre tots els seus membres.

El govern de Catalunya ha tirat endavant lleis per protegir els qui han estat afectats per la gran injustícia de les hipoteques excessives i els qui, arran de la crisi, estan en una situació econòmica complicada. Lleis que tenen la finalitat de donar suport a les famílies d’aquest país. Per contra, el govern en funcions del PP les ha recorregut i, a través del Tribunal Constitucional, un òrgan corromput en les seves funcions i integrat per magistrats que estan al serveis dels partits espanyols, les ha suspès.

Diuen que envaïm les competències de l’Estat espanyol i que això no és constitucional. Però, pensem, l’arrel del problema on és? Quant de temps fa que hi ha problemes amb els desnonaments? Quants anys fa que la pobresa energètica priva moltes famílies de tenir calefacció o aigua corrent? Què ha fet el govern d’Espanya per solucionar-ho? Res! Diuen que tenen competència exclusiva sobre el tema, doncs que es moguin! Que legislin, que donin solucions als qui estan patint dificultats.

El Govern de Catalunya s’ha de quedar de braços plegats? Evidentment que no! Per això, el govern català ha pensat normatives que contribueixen a millorar la vida dels catalans i catalanes i de tota la gent que viu a Catalunya, sense discriminar per origen; lleis per a la gent dels barris, dels pobles i de les ciutats. Lleis com la 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, que aquesta setmana l’Estat espanyol ha recorregut. Una llei que dóna eines efectives per evitar que les persones acabin sense habitatge, al carrer, o sense subministrament d’electricitat i aigua per no poder fer front als pagaments. A Valls ja estem treballant i teníem aquestes eines que ens han donat bons resultats. Hem evitat talls de llum i aigua i hem començat a afrontar la problemàtica de l’habitatge, requerint a les entitats bancàries que tenen pisos buits perquè els reutilitzin per al lloguer social.

Jo sóc més del Nelson Mandela que del Tribunal Constitucional. I tu?