Sí a una Catalunya sostenible

La terra, la nostra terra, somriu i respira una mica més tranquil·la. El Parlament de Catalunya va aprovar, amb el vot afirmatiu de tots els grups parlamentaris i l’abstenció del PP, aquest dijous, 27 de juliol, la Llei del canvi climàtic, que té en compte les aportacions de científics experts en aquest tema i les consideracions de la cimera de París sobre el Canvi Climàtic. La nova normativa es marca un gran objectiu: reduir les emissions un 40% d’aquí al 2030, el 65% per al 2040 i el 100% per al 2050. Catalunya és pionera en aquest tipus de legislació tant a l’Estat espanyol, que està a la cua dels països europeus pel que fa a la tributació ambiental, com entre els països del sud d’Europa. A més, hi ha pocs referents de lleis semblants en altres països del món. 

La iniciativa estableix mesures encaminades a mitigar el canvi climàtic i a adaptar-s’hi, defineix el model de governança de l’Administració pública amb relació a aquest fenomen i regula alguns impostos com a instrument per a fer-hi front. En aquest sentit, entre altres aspectes, preveu la futura creació de dos nous impostos, sobre les activitats econòmiques que generen diòxid de carboni i sobre les emissions portuàries de grans vaixells. També crea un fons climàtic per a l’execució de polítiques i accions per a impulsar les energies renovables, descentralitzar les xarxes i fomentar l’autoconsum elèctric, promoure els habitatges energèticament eficients i la mobilitat sostenible, l’eficiència i l’estalvi de l’aigua, la investigació i la conservació de la biodiversitat, entre altres mesures.

És una llei de país perquè ha aconseguit un ampli consens polític, el que fa que sigui d’obligat compliment en el futur, governi qui governi. I és un orgull, o més aviat un alleujament, viure en un país que amb aquesta normativa passa a formar part de les societats més avançades en la lluita contra el canvi climàtic, com són el Regne Unit, França i Suècia.

Les platges del litoral català estan perdent sorra, com ha passat a  dues platges de Salou

Mentrestant, la realitat s’imposa i les platges del litoral català estan perdent sorra, com ha estat el cas aquest estiu de la Cala Penya Tallada i la Platja Llarga, dues de les platges més boniques de Salou, per exemple. Un desastre natural que ens encoratja a afrontar el repte de fer compatible el turisme, principal activitat econòmica del territori, amb l’impacte mediambiental. Així doncs, a la degradació del litoral de les darreres dècades, com a conseqüència de la promoció del turisme massiu, ara, cal afegir els efectes del canvi climàtic, que ja s’estan fent evidents i que preveuen una pujada del nivell del mar que pot fer desaparèixer moltes platges del litoral català. Uns efectes que es manifesten amb un increment de les temperatures i més virulència dels temporals, com ha estat el cas de la forta calor i els aiguats d’aquest mes de juliol. 

El Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICC) ja va alertar, el passat mes de març, que la Mediterrània s’està escalfant a una velocitat 0,3 graus centígrads per dècada. En el mateix sentit, l’informe «Destrucció a tota costa», elaborat per Greenpeace, assenyala com a principals problemes per al litoral català l’urbanisme desmesurat, la construcció d’infraestructures sense control - com ara ports esportius - i la contaminació industrial i urbana de les aigües. Uns inconvenients que es poden agreujar ara que sembla que l’economia es recupera i alguns experts ja adverteixen d’una possible nova bombolla immobiliària.
Per fer front a aquest desastre mediambiental i d’altres que ja s’intueixen, com l’envelliment de les centrals nuclears del nostre territori, es pot comptar a partir d’ara amb la Llei del Canvi Climàtic. Un Sí a una Catalunya sostenible.