Si s’acaba el carbó, s’acaba el carbó

Com que Oriol Junqueras no serà pas sospitós d’unionista, és bo escoltar el seu consell de nomenar ja un president de la Generalitat «efectiu» i deixar de fer volar coloms amb la cançó que Puigdemont governi des de Brussel·les. Com diria el torero, el que no pot ser no pot ser i a més a més és impossible. Negar la realitat no serveix de res. Salvant totes les distàncies ideològiques i històriques, recordo que el meu avi m’explicava que després de la guerra es veien passar trens carregats de blat cap a Alemanya amb uns rètols als vagons on deia: «Excedente de la cosecha española». «I nosaltres (explicava el padrí que era forner) no teníem farina per fer el pa». Als escrits oficials de l’època era obligat escriure al final de la data «Primer año triunfal» o bé «Segundo año triunfal», i així successivament, malgrat que la població ho estava passant molt malament per la manca de queviures. Antonio Burgos explica que una vegada un carboner del barri sevillà de Triana, com a conseqüència del racionament, es va quedar sense res per vendre i va decidir tancar la carbonera. A la porta va penjar un cartró on, amb la solemnitat que ordenava la jerarquia, va escriure: «Se acabó el carbón. Tercer año triunfal». Ens podem creure el que vulguem, però si s’acaba el carbó, s’acaba el carbó. Per molt que diguin que tenim president.