Sobre la virtualitat dels instruments de confiança

Fa estrany que Lesmes, que va denunciar des d’un principi que el procés havia de ser abordat des de la política, plori perquè els jutges europeus vegin precisament que el cas català és un problema polític i no jurídic.

11 septiembre 2018 11:36 | Actualizado a 11 septiembre 2018 11:40
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El llenguatge jurídic és volgudament embolicat. Si les lleis fossin planeres i la interpretació de les quals estigués a l’abast de tothom, no farien falta advocats ni procuradors. Però com que els mortals no hi entenem un borrall de llenguatge jurídic, l’ofici d’advocat té molta requesta. Ahir mateix em va deixar garratibat una frase del president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, en referència a la situació de Catalunya. En el discurs d’obertura de l’any judicial, la vigília de la Diada, Lesmes, en referència a la negativa dels tribunals europeus a extradir els polítics catalans, ha amollat que «han provocado la generalizada percepción de una irremisible pérdida de virtualidad de ciertos instrumentos de cooperación judicial que, sobre la base de confianza mutua, deberían ser el fiel reflejo de un comunidad de valores, construida tras un largo proceso de coalición de voluntades». Com diria Federico Trillo: «¡Manda huevos!». No sé si he plegat gran cosa d’aquest paràgraf tan envitricollat, però m’ha sonat a queixa perquè els jutges europeus no han actuat corporativament amb les decisions dels magistrats espanyols. Fa estrany que Lesmes, que va denunciar des d’un principi que el procés havia de ser abordat des de la política, plori perquè els jutges europeus vegin precisament que el cas català és un problema polític i no jurídic.

 

Comentarios
Multimedia Diari