Sobre les terrasses de bar i la ciutat que volem

Recentment ha arribat a les meves mans un informe del Fet a Tarragona que analitza les amplades de les voreres de tots els carrers de la ciutat, per tal de saber si aquestes poden complir les mesures de distanciament requerides arran de la Covid-19. L’estudi d’Eduard Ferrer conclou que «la meitat dels carrers no permeten el distanciament». Tot i el gran treball realitzat per l’autor, trobo que hi ha un defecte important que porta a conclusions errònies.

En aquest estudi s’analitza l’espai de vorera construït assumint que tot ell està a disposició dels vianants però la realitat de la nostra ciutat provoca que aquesta afirmació no sigui certa. La conseqüència d’haver mesurat sense tenir en compte l’ús privat (i privatiu) que els bars fan de l’espai destinat a vianants provoca que, per exemple, el carrer Lleida figuri com un dels llocs on es poden complir les mesures de distanciament quan sabem que no és així.

Aquest fet no només es dóna al carrer Lleida, així que de ben segur que els espais on no es pot garantir el distanciament són molts més dels que figuren a l’informe.

L’article d’Eduard Ferrer i la situació que s’està vivint aquests dies amb els propietaris de molts bars manifestant-se, m’ha portat a pensar en quin pot ser el desenllaç d’aquesta crisi. Alguns propietaris de negocis de restauració em feien veure que la situació està sent especialment complicada per a ells, que tot i no haver pogut obrir durant aquests mesos, han hagut de fer-se càrrec de moltes despeses «i això que nosaltres tenim el local en propietat» deien «com estaran tots els propietaris que han d’afrontar lloguers de 4.000 euros».

Tot em fa pensar que la pèrdua d’espai públic de la darrera dècada era provocada perquè el govern socialista dóna més pes a les necessitats econòmiques que a les veïnals i, tot i que la crisi actual no està posant les coses fàcils a l’actual equip de govern, tinc l’esperança que seguiran treballant per convertir Tarragona en la ciutat que defensaven en la campanya a les municipals. De fet, crec sincerament que resoldre les demandes veïnals en matèria de mobilitat, espais verds, transport públic, etc. ajudarà a llarg termini al sector econòmic local.

A la ciutat hi ha d’haver espai tant per a les terrasses com sobretot per als vianants, però no tots els bars han de tenir dret a ocupar espai públic perquè no en tots els carrers hi ha suficient espai. El model de negoci en què els restauradors lloguen a preus abusius locals petits, pensant en viure de la terrassa exterior, no sempre pot funcionar. Alguns carrers (i sobretot places) permeten la convivència pública/privada però d’altres no. Cal redefinir la jerarquia ciutadana col·locant als veïns i veïnes en el primer lloc, pensant especialment en les persones més vulnerables (infants i gent gran) i garantir les mesures de mobilitat necessàries, no només marcades per la Covid-19, sinó perquè ens puguem desplaçar per la ciutat amb comoditat. No és tolerable que alguns bars limitin l’espai per a caminar a dos metres: la circulació és en dos sentits i els veïns tenim dret (i en molts casos la necessitat) de caminar al costat d’una altra persona. No veig malament les iniciatives que s’han pres recentment com tallar el trànsit de vehicles a alguns carrers per tal que els bars hi puguin instal·lar les seves terrasses, sempre que es respecti l’espai de circulació de vianants, les normes d’higiene i el descans del veïnat Una proposta que penso que seria útil és la de diferenciar entre carrers d’interès especial (turístic, d’alta circulació, o com vulgueu dir-ne) on calgui garantir una distància horitzontal (per circular en paral·lel) més gran que en altres carrers amb menys trànsit de persones.

Per exemple, el carrer Santa Anna, en ple centre històric i nexe d’unió entre dues places importants d’interès turístic, no pot tenir el mateix espai per a vianants que, per exemple, el carrer Girona. Un cop definits i reservats els espais per a les persones, es pot conèixer de quin espai disposen les terrasses de bars, i a partir d’aquí, que l’Ajuntament defineixi el mètode que cregui més convenient per a repartir-lo.

Sempre que parlem de terrasses de bar tendim a pensar en ocupació d’espai públic quan existeixen molts edificis a la ciutat amb espais interiors a l’aire lliure que es podrien fer servir per a la restauració. Un altre col·lectiu a qui no s’ha exigit el nivell de responsabilitat amb la ciutat que els pertoca són els propietaris. Els preus dels lloguers són altíssims i difícilment assumibles per petits autònoms. Buscar mesures efectives per reduir el preu dels lloguers és una altra de les iniciatives que cal emprendre.

La crisi de la Covid-19 ha evidenciat quines són les necessitats reals dels ciutadans i ciutadanes de Tarragona i, durant un petit període de temps vam poder gaudir d’una ciutat amable amb els qui hi circulem a peu. Crec que és el moment perquè l’Ajuntament sigui valent i prengui mesures dràstiques en l’àmbit urbanístic i de model de ciutat. Si no ho fem ara, oblidarem tot allò que hem après durant el confinament i tornarem a les dinàmiques perjudicials.

Àlex Daniel. Vocal de l’Associació de Veïns Tarragona Centre