Som el canvi

Al’entrevista recent que Quim Torra ha fet a TV3, per fer balanç del seu Govern, hi ha una dada que ho resumeix tot: en una entrevista d’una hora llarga de durada, la primera reflexió que no fa voltes i voltes sobre el procés independentista sorgeix al minut 48. Al 48, i per parlar de la pandèmia. La resta era tot parlar de pancartes, de símbols, de més confrontació, de futures «jugades mestres», de plans secrets, de mediacions internacionals, de «sacrificis que hauran de fer els catalans per aconseguir la independència», etc.

Hi ha segon element que també mereix una reflexió: quan Torra parla del poble de Catalunya es refereix tan sols als independentistes. Els catalans i catalanes no independentistes (que ara per ara, per cert, som majoria) no se’ns adreça ni una sola paraula. No existim. No som «el poble». No som.  

No estem condemnats a quedar atrapats ‘in eternum’ en el laberint de la confrontació. La Catalunya de la unilateralitat no és la Catalunya que jo conec

I això és el que ha de canviar. Tots i totes som el poble de Catalunya. Som més de 7,5 milions de catalans i catalanes, no menys de dos milions. Catalunya no pot prosperar ignorant i menyspreant a més de la meitat de la seva població. És més que evident. 

El canvi que representa el PSC el resumeix a la perfecció el mateix Miquel Iceta: volem les tres ‘R’. És a dir, la recuperació de la nostra economia i dels llocs de treball, la reconstrucció de les polítiques socials que depenen de la Generalitat i la reconciliació entre catalans. O sigui, volem un Govern que governi, no que es dediqui a agitar pancartes. 

Ens trobem, com a poble, davant d’una nova cruïlla. Alguns, els partits independentistes, defensen que s’ha d’atiar novament la confrontació i la via unilateral. És més del mateix del que hem viscut aquests darrers 10 anys. Ara, com a novetat, fins i tot animen que «la confrontació ha de comportar sacrificis personals i patrimonials». Als funcionaris públics de la Generalitat i al conjunt dels catalans de a peu. Fa esgarrifar.
Des del PSC ens dirigim a tots aquells a qui aquesta nova «jugada mestra» us hagi posat els pèls de punta. L’hora de Catalunya no serà la de la confrontació, sinó la de la reconstrucció. No serà permanent l’actual divisió del poble de Catalunya, sinó que facilitarem la reconciliació entre els catalans. No propiciarem la recessió que suposarien aquests nous «sacrificis» sinó que impulsarem el progrés social per a tots i totes. 

I en aquest sentit tindran molta importància els 140.000 milions d’euros de fons europeus que ha aconseguit el president Pedro Sánchez. El mateix president ha fixat l’objectiu d’aconseguir crear 800.000 nous llocs de treball en els propers tres anys. Som-hi! Els i les socialistes dedicarem totes les nostres energies a treure el màxim profit d’aquests recursos que ens vindran d’Europa.

Patxi López, quan va ser lehendakari, va afirmar: «és el consens que assolim entre tots el que ens fa avançar com a país. No vull una societat dividida en dues meitats que es donen l’esquena mútuament. Treballaré per una Euskadi de tots, on el ressentiment, l’odi i la culpa siguin erradicats del debat polític. Tots i totes som el poble, sense exclusions».

És una veritat com un temple. No estem condemnats a quedar atrapats in eternum en el laberint de la confrontació. La Catalunya de la unilateralitat no és la Catalunya que jo conec. El país que jo palpo a peu de carrer està ple de valor, d’optimisme, de compromís i d’enginy. De persones valentes, com els professionals –immensos- de la sanitat pública que van donar la cara durant el pitjor de la pandèmia (mentre alguns, que tenien responsabilitats polítiques importants, es dedicaven a posar pals a les rodes). Aquesta és la Catalunya que volem els i les socialistes! La que vol polvoritzar el sostre de vidre que ens encadena a la confrontació i que vol tornar a unir Catalunya amb l’objectiu de tornar a ser una societat amb uns nivells de benestar social d’excel·lència.   

Sí, ara és l’hora, ara és el moment. Si tots i totes anem a votar el canvi és possible. Ens hi deixarem la pell, en podeu estar segurs.