Más de Opinion

Sort, o no

La sort de Sort no és fruit de la sort sinó del treball.

Josep Ramon Correal

Whatsapp

Fa uns anys, quan Agustí López era alcalde de Sort, va agafar un taxi a Barcelona. A la conversa amb el taxista va sortir que era la primera autoritat de la capital del Pallars Sobirà. El taxista va aturar el vehicle al mig de la Diagonal i va començar a acaronar-lo amb veneració i li va regalar una medalla que López encara conserva. Sort era, i encara és, la capital de la sort. A l’inrevés de Tarragona que és l’empori de la malastrugança. A Sort sempre toca la rifa. A Tarragona no toca mai. És cosa de la fatalitat? Més aviat és  conseqüència de l’estadística. Enguany l’administració La Bruixa d’Or ha repartit un quart premi, tres cinquens i els anteriors i posteriors del segon i del tercer premi. Són coses de la medalla del taxista? Com diu el mateix loter de Sort, Xavier Gabriel, «la Sort s’ha de perseguir i provocar-la amb el treball». La Bruixa és l’administració de loteria que més ven de tota Espanya. I ho fa des d’un poblet perdut al Pirineu. Això és Sort.

Temas

Comentarios

Lea También