Suspesos en Religió

Reso a diari. Quan me’n vaig a dormir intento vèncer el darrer atac de son per tenir un últim pensament en forma de pregària per les persones que m’han envoltat durant el dia. Aquelles que m’han ajudat, les que m’han enriquit… i també aquelles amb qui he tingut algun xoc o tensió. Agrair i perdonar.

Fruit de la meva educació cristiana aquestes pregàries són les de la meva tradició més propera, però si enlloc de reusenc fos de Bombai recitaria un Karaagre Vasate, si fos de Rabat un Salah. Al cap i a la fi totes les religions són el mateix, tot i que amb matisos de forma. No facis als altres allò que no vulguis que et facin a tu. Aquest és el denominador comú a qualsevol doctrina, aquest és un lema per a viure en un món de pau.

Per això l’església catòlica espanyola suspèn estrepitosament si pretén augmentar els fidels a les seves files. Suspèn si pretén donar exemple de com afrontar aquests temps de precarietat i pèrdua de drets socials i laborals adquirits ja fa temps. Encara no ens havíem recuperat de l’esglai en conèixer el nou piset de Rouco Varela quan l’Església torna a ser el focus d’atenció amb el nou enfocament de la matèria de Religió amb la inefable Llei Wert. O el que és el mateix, intentar passar a la història no per mèrits pròpis sinó per la pura polèmica mediàtica. Com un Salvador Sostres o un Alfonso Rojo qualsevol. (Nota mental: no oblidem que en Wert era tertulià televisiu, i que cabra avesada a saltar, fa de mal desvesar). Fer entrar la Religió a l’aula és una decisió molt personal, per suposat. Però això no implica que les aules hagin de ser esglésies.

La Religió hauria de ser un punt de mira diferent, però complementari, als valors de respecte i amor per l’altre. Pretendre que a l’escola ignorem les altres religions per centrar-nos només en la Catòlica és un error tan gran com negar l’aptitud de la dona per a exercir càrrecs de responsabilitat dins la Institució.

Intentar que la Religió esdevingui Catequesi té tan poca credibilitat al segle XXI com el vot de castedat (del vot de pobresa ja no cal parlar-ne, Rouco Varela l’ha violat de manera escandalosa). L’escola és un espai de convivència, i com a tal és imprescindible que parlem de les creences dels companys que se’ns asseuen al costat. Perquè els agnòstics, els cristians, els musulmans, els evangelistes… i fins i tot els ateus més acèrrims tenim molt en comú: el missatge és comú. No fem als altres allò que no voldríem que ens fessin a nosaltres. Així de senzill, que de vegades ens compliquem massa la vida.