TGN i Lleida, unides pel garrotín

Fa temps que m’esforço a trobar lligams que refermin una aliança entre Tarragona i Lleida. Un front comú de la Catalunya Nova que sigui un veritable contrapoder del centralisme de Barcelona. La pròxima obertura del túnel de Lilla n’és una bona avinentesa. Ara, però, he trobat un altre argument més distret.

El doctor en Comunicació Francisco Javier Alvear ha publicat al Diari de Tarragona un perfil de Joan Reyes Batista, «l’últim garrotiner de Tarragona». Citant l’estudiós Hipólito Rossy, considera el garrotín una creació específica dels gitanos de Tarragona i Lleida que des de principis del segle XX forma un pal flamenc a través de la Niña de los Peines. No sé si Reyes Batista coneix els garrotiners de Lleida. Lo Parrano i el Marquès de Pota són morts. Queda Carlos Yuste, Lo Beethoven.

L’Ajuntament de Tarragona impulsa un projecte de rescat de la cultura del garrotín al qual s’hauria d’afegir l’Ajuntament de Lleida. Ja m’imagino un sarau al Tòful (a Lleida hi ha el Tòfol) entre Reyes Batista i Lo Beethoven. Un cantaria: «Les dones del Serrallo / no saben fer peix amb suc. / Van darrere de la porta / a secar-se el pellut». I Beethoven replicaria: «Fixa’t si són maricons. / Fixa’t si són maricons, / que han posat la tripa a l’olla / sense treure els cagallons». Al garrotín, al garrotan, a la vera, vera de Sant Joan…