Tajani reivindica Mussolini

Hem sentit massa cops que el referèndum al Regne Unit va ser la primera victòria dels populistes contra el projecte col·lectiu. També ens han dit que la Unió Europea se sent «forta, segura i unida» davant del repte i que «espera amb respecte» que els britànics li diguin què volen fer.

Però, mentre un advocat de la ultradreta interroga a Madrid l’excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, en mig del silenci general, el president del Parlament Europeu, l’italià Antonio Tajani, recordava coses bones del feixisme italià liderat pel dictador Benito Mussolini sense gens de vergonya.

«Fins que no va entrar en guerra amb tot el món seguint Hitler, fins que no va promoure les lleis racials, Mussolini va fer coses positives per al nostre país». Són les declaracions d’Antonio Tajani a una ràdio italiana. Un minut i vint-i-nou segons de tristesa infinita: «Es pot estar a favor o en contra dels seus mètodes; jo no sóc un feixista, però cal ser honest i recordar que va fer carreteres, carrers, ponts, edificis i estadis esportius».

A Espanya aquest era un senyor que queia bé. A Gijón, per exemple, té un carrer amb el seu nom per haver impulsat una negociació amb l’empresa Tenneco, fabricant de peces per al sector de l’automòbil, negociació que va impedir el tancament de la planta asturiana, i això després de resoldre un problema de sobrecostos en el Canal de Panamà que mantenia bloquejades les obres de la constructora espanyola Sacyr, de l’any 2014. 

No és estrany, doncs, que l’any 2017 ell fos la veu en què l’equip Rajoy va amagar les vergonyes del seu fracàs polític després de l’1 d’Octubre. El discurs de Tajani rebent el guardó del Princesa d’Astúries amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va ocupar als mitjans més espai que el del rei Felip VI. L’estat de dret i el respecte per la Constitució van ser l’eix principal de les seves paraules i tothom ho va entendre com el càstig de les institucions europees als catalans que trencaven les lleis. 

Ara, el reglament permet que tres partits puguin obrir el procés per demanar la seva dimissió: «La Conferència de Presidents proposarà al Parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels vots emesos que representin tres grups polítics, el cessament en el càrrec de president, vicepresident... i el Ple adoptarà una decisió per majoria de dos terços». 

La Conferència de Presidents es reuneix dimecres vinent i d’aquesta reunió depèn que l’italià Tajani participi dijous en nom del Parlament a la cimera de caps d’estat i de govern. 

Esperem que la seva presència no contamini l’exercici d’unitat democràtica que els vint-i-set desitgen intentar davant del populisme caòtic dels britànics.

Nascuda a Tarragona, Griselda Pastor és corresponsal de la Cadena Ser a Brussel·les des del 1998.