Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Tapar-se el nas no és democràtic

A Espanya o ens hem de tapar el nas o hem de veure el que a Itàlia va ser el 'pentapartito'

J.Moya - Angeler

Whatsapp
Tapar-se el nas no és democràtic

Tapar-se el nas no és democràtic

La vida política espanyola s’està tornant tant miserable que abunda el fàstic entre la ciutadania. Massa mentides sobre la taula. Insistents mentides, seguint la vella norma que diu que repetir una mentida la converteix en veritat.

Menteix Ciudadanos quan diu que per permetre un govern a Espanya a vegades s’ha de votar amb el nas tapat. Si no vols pols, no vagis a l’era. Ciudadanos prometia renovació ètica i ara resulta que l’ètica consisteix a tapar-se el nas. Menteix Rajoy quan diu que no vol terceres eleccions. Menteix tot el PP (menys García Albiol) quan diu que és el PSOE qui provoca unes eleccions el dia de Nadal. I Garcia Albiol –convertit ara en amenaçador– descobreix que la data fou triada expressament pel partit per provocar a Pedro Sánchez. Menteix definitivament Sánchez quan diu que no pot donar suport a un partit corrupte, com el seu no hagués passat pel mateix tràngol. I menteix Podemos quan diu que està en converses amb el PSOE per fer un front d’esquerres. Al meu poble diuen d’això que no hi ha un pam de net.

La manca de noblesa i sinceritat, d’interès pel país i de sentit constructiu estan generant tanta animadversió social que en les pròximes eleccions –aquestes que ningú vol, però tothom desitja– el més probable és que guanyi el partit de l’abstenció. Ignoro si això és el que busquen alguns partits, però si fos així, l’operació de desmuntar la democràcia estaria en marxa. En efecte, hi ha força gent partidista que pensa que la ciutadania és un inconvenient per a la seva tasca de salvar el país i potser treure algun profit «col·lateral», que és com a dir personal.

Per altra banda, no és cert que un país sense govern no pot funcionar. Funciona i bé. Ho estem comprovant. La classe funcionarial i l’estructura de l’Estat ho permeten, encara que no d’una forma indefinida o massa llarga. Tenen raó –tenim raó– els àcrates que no volen ser governats. Basta amb complir amb les lleis i obligacions i l’Estat no té gaire feina sobre els ciutadans.

Espanya funciona exactament igual en aquests moments que fa un any. Fins i tot ha crescut econòmicament. Aquest és el gran fracàs dels polítics actuals, sense governar, el país tira endavant. I ells fan com aquell que va al metge i li diu: «Doctor, no em fa mal res. Això és greu?» És a dir, «el país funciona sense mi, i això hauria de ser molt greu».

El problema espanyol no és que hi hagi dos partits hegemònics enfrontats de forma irreconciliable, sinó que per tirar endavant, o ens hem de tapar el nas, o hem de veure un succedani d’allò que a Itàlia es va nomenar com «pentapartito», on Podemos i Ciudadanos es donin la mà sota la mirada patriarcal dels socialistes. Home, això almenys no fa pudor, però algú s’hauria d’empassar moltes paraules molt greus dites en nits de borratxera verborreica davant les càmeres de televisió.

És evident que tapar-se el nas és l’única solució que la majoria del país ni vol ni desitja. Si qui parla ara així hagués dit durant la campanya electoral que la clau del futur del país és tapar-se el nas, ara es trobaria en el que s’anomena «arc extraparlamentari».

Per què tapar-se el nas? Doncs perquè el PP (malgrat haver signat un pacte anticorrupció amb Ciudadanos) ja s’ha oblidat del que ha signat. La gent de Ciudadanos li ha requerit al PP que comenci l’escabetxina i la resposta ha estat una espècie de «ja t’ho miraré» en forma d’«això ho portarem a terme si aconseguim governar». És a dir, que si no governen, tot seguirà igual. Dit d’una altra forma: el signat és paper mullat, «si te he visto no me acuerdo» i «aquí paz y después gloria». I Ciudadanos ha callat. Ara es tapa el nas. I dóna suport a tot el que havia jurat que mai no faria. Ah, la dura realitat, amb el maco que era somniar truites!

Mentrestant, Bárcenas segueix de vacances a l’Aran, Rajoy no es tira enrere del «Sé fuerte, Luis» i molt especialment l’esquerra espanyola segueix dividida i sembla que de forma irreconciliable.

La dreta ho té clar: té al Partido Popular que va al rescat dels bancs quan calgui i fa carregar amb el cost de la crisi a les classes mitjanes i les treballadores. I té Ciudadanos, disposats a rentar la cara de la dreta quan arribi el moment, en el supòsit d’una caiguda del PP. L’esquerra? L’esquerra sempre es pot domar. A vegades ho fa tota sola, com en el cas de Podemos.

Un país impossible, com ja diu molta gent. Un país sense solució, com diu pràcticament la resta que no pensa que és impossible.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También