Taronges de la CUP

Quan arriba l’hora de plegar, a tothom li agafa el neguit de deixar-ho tot ben lligat. Ha passat a la Història aquella frase de Franco: «Todo está atado y bien atado». Si alcés el cap lo Paquito! Artur Mas també va voler deixar-ho tot determinat i ben determinat. Per això, la principal contrapartida que va exigir al seu cap va ser fer firmar a la CUP el compromís d’estabilitat parlamentària. Ha durat poc el tracte. La CUP vota com li peta, i això que encara no ha arribat l’hora dels pressupostos. Els de la CUP tenen a la seva genètica l’hàbit de tocar la pera. Esperem que els diputats cupaires no llegeixin el llibre de Carles Porta, L’amic president (La Campana), un retrat íntim en el qual Porta explica algunes debilitats de Carles Puigdemont. Per exemple, el president no suporta l’olor de la pela de taronja. A la redacció d’El Punt, quan volien fer-li la punyeta, es posaven a pelar taronges. Ja m’imagino el Parlament tapat de flaire alamboner.