Más de Opinión

Opinión La Tribuna

Tarragona a finals del segle XXI, segons el POUM (1): Salvem l'Horta Gran

Aquest àmbit de la ciutat és l’ecosistema natural i agrari més important de la ciutat juntament amb el que hi ha a la desembocadura del Gaià

Josep Maria Milà

Whatsapp
Tarragona a finals del segle XXI, segons el POUM (1): Salvem l'Horta Gran

Tarragona a finals del segle XXI, segons el POUM (1): Salvem l'Horta Gran

Si mirem en deteniment, la fotografia aèria de l’any 1946, es veu la Tarragona de la postguerra amb el centre històric, l’eixample a l’entorn de la Rambla Nova i el barri del port i als afores el camp del Nàstic, la caserna militar, la casa bloc acabada d’inaugurar, la presó en construcció, la Tabacalera i la Campsa. Tota la ciutat vorejada de sòls de conreu de regadiu i de secà. Amb l’abandonament del conreu de secà a mitjan segle XX, el pi blanc ha estat el protagonista de la recolonització d’aquests terrenys i així s’ha format sense cap tipus de gestió forestal, el que avui és l’Anella Verda definida en el POUM. Però també de la fotografia es detecta una taca més fosca a l’entorn del riu Francolí que era i encara és en part, l’Horta Gran, que és l’ecosistema natural i agrari més important de la ciutat juntament amb el que hi ha a la desembocadura del riu Gaià. L’Horta, que juntament amb el Port, significava la base econòmica de la ciutat agrícola i industrial de principis del segle XX, ha estat en part oblidada i malmesa, però encara amb múscul suficient per a la seva recuperació gràcies a l’afany dels pagesos de tota la vida que conformen la comunitat de regants que, per cert, tenen com a president l’alcalde de la ciutat. Val la pena llegir l’article d’Oriol Margalef a Fet a Tarragona que il·lustra molt encertadament la situació de l’Horta Gran quan comenta que encara segueix concentrant un destacat aprofitament agrícola.

Al llibre d’Alexandre de Laborde, Viatge pintoresc i històric El Principat aparegut en fascicles a París entre 1806 i 1820, escriu al comentari del dibuix de la Planxa LXV relativa al coll de Balaguer, el que segueix:

«En sortir de Tarragona per traslladar-se a Tortosa, hom passa, per sobre el pont de pedra, el riu Francolí, que rega la bella plana de Tarragona, coneguda en el país amb el nom de Camp de Tarragona [en aquella època no tenia el significat que en té ara]. Aquest camp iguala en riquesa el que hom pot veure de més bell a Itàlia: els arbres, les vinyes i els cereals s’hi barregen, i presenten al mateix temps la unió de tres menes de collites». Encara no hi havia avellaners que van substituir la vinya a finals del segle XIX arran de la fil·loxera.

Al Pla General de la Democràcia de 1985 i al Pla General de 1995 (ves per on vigent actualment un cop anul·lat el POUM aprovat el 2013 per la Generalitat de Catalunya), els sòls que avui conformarien el Pla Parcial Urbanístic 46 Horta Gran tenien i tenen la classificació de sòl no urbanitzable, que vol dir continuar com a rústic, amb l’objectiu de preservar del procés urbà el que resta del sòl de regadiu malmès en part pels polígons industrials Francolí i Riu Clar, per diferents assentaments urbans i per la gran quantitat d’infraestructures que el trepitgen.

El POUM de 2013, ara anul·lat per la presumpta manca d’informe relativa a l’assentament de l’antiga Campsa (creada en temps de la dictadura de Primo de Rivera), classifica tot l’àmbit que resta de l’Horta Gran de sòl urbanitzable amb la unificació dels sectors que va plantejar l’Ajuntament en la primera aprovació inicial en temps de l’alcalde Joan Miquel Nadal. El govern del PSC i ERC recondueixen la proposta inicial i defineixen un gran sector amb l’objectiu de preservar al màxim l’Horta Gran del procés edificatori i assolir la propietat pública arran de la cessió gratuïta com espais lliures, fet que possibilitaria la gestió municipal d’un gran parc agrari que hauria de ser el ‘rebost de la ciutat’ i a la vegada potser recuperaríem els gustos i la qualitat de la verdura de la nostra infantesa.

El desenvolupament del sector de l’Horta Gran estava previst al POUM de 2013, per al final del procés de creixement de la ciutat, la qual cosa significa que no s’hauria de materialitzar abans que siguin una realitat els creixements previstos a Llevant. És un sector que abans de plantejar-se, caldrà que es resolguin qüestions fonamentals que són prioritàries com ara la materialització del Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya i la Biblioteca a la Tabacalera, el desmantellament i trasllat de l’antiga Campsa (CLH) amb l’ajut del Ministeri d’Indústria i el govern de la Generalitat, la millora de les prestacions de l’A-7 (entre la rotonda de les Gavarres i l’enllaç de l’A-7 amb l’A-27, amb la construcció dels vials de servei al nord i sud de l’autovia tal com té previst el Ministeri de Foment), afrontar amb valentia el futur de la Universitat Laboral amb una nova ubicació a la zona de ponent de la ciutat i transformar la T-11 o carretera de Reus en via urbana des de la plaça de la Generalitat fins a la rotonda de les Gavarres.

D’altra banda, caldrà construir el quart pont sobre el Francolí previst al POUM, que uneix el Pla Parcial 9 al darrere de l’Albada amb el Joan XXIII i la plaça de les Corts Catalanes, canalitzar el Riu Clar amb un canal paral·lel a la T-11 fins al Francolí i la transformació de l’antiga 
N-340 en via urbana des de Vila-seca amb la incorporació del tren-tram que donarà servei a la Tarragona de Ponent i connectarà amb l’estació d’autobusos de la plaça Imperial Tarraco.

La cohesió de la nostra ciutat dispersa no es fa amb continuïtat edificatòria, sinó que cal dotar-la d’infraestructures de mobilitat pública eficients i equipaments potents que equilibrin les intensitats i la diversitat dels usos.

El que resta de l’Horta Gran podria recuperar-se amb la voluntat municipal i amb l’ajut de la sensibilitat del Departament d’Agricultura, del de Medi Ambient i del seny de la Direcció General d’Urbanisme.

Per l’A-27 fins a l’AP-7, passen mercaderies procedents del Port catalogades com «molt altament perilloses», la qual cosa significa que en una franja de 500 metres no es poden plantejar usos residencials, a veure si serà Protecció Civil qui al cap i a la fi salvarà l’Horta Gran.

Josep Maria Milà: Exregidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona.

Temas

Comentarios

Lea También