Tarragona és cara perquè s’ho val

Joan Carles Roig, un veí, i malgrat tot amic, de Lleida, quan es va assabentar que marxava a treballar i a viure a Tarragona, em va amollar en un to solemne: «De tots els meus coneguts que han anat a viure a Tarragona no n’ha tornat cap». No m’estranya. A Tarragona es viu bé. Deixem-ho ben clar: a Tarragona es viu molt bé. I la qualitat s’ha de pagar. Segons un estudi comparatiu elaborat per Kelisto, Tarragona està en el desè lloc de les capitals més cares d’Espanya. Citem alguns exemples. Un pis que a Tarragona costa 126.360 euros el podríem comprar a Jaén per 86.304 euros. Llogar un habitatge a Tarragona surt per 523 euros al mes. En canvi, el mateix pis ens costarà 354 euros si anem a viure a Lugo. Però més enllà de les xifres, la qualitat de vida de Tarragona es mesura per altres paràmetres que ja van descobrir els romans. «Tarraco, civitas ubi ver aeternum est» (Tarragona, la ciutat on sempre és primavera), va dir l’emperador Adrià. També cal tenir en compte factors emocionals que donen a Tarragona una naturalesa de privilegi que l’Ajuntament es cobra en forma d’IBI. L’altre dia vaig anar a Barcelona i vaig fugir esverat. No es pot ni passar. Tota la ciutat respira irritabilitat, una mena de carrinya d’alcaldessa que esgarrifa. No entenc que sigui la ciutat més cara d’Espanya. Jo no hi viuria ni regalat.