Tarragona, escenari geopolític del laberint

Tothom ha de fer renúncies si volem desencallar la situació política a Catalunya.

25 junio 2018 11:21 | Actualizado a 25 junio 2018 11:25
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Tarragona segueix com a referent geopolític del problema que Espanya té amb Catalunya i del que Catalunya té amb Espanya. Tarragona, amb motiu dels Jocs Mediterranis, va facilitar la foto de tots arreplegats, però no pas tots ajuntats. El rei, el president de la Generalitat i el president del Govern central van coexistir a la llotja del Nou Estadi, però queda el més important: trobar un camí que meni a l’entesa. I no serà fàcil. Els socialistes han sabut canviar el missatge i el tarannà, però està per veure si sabran anar més enllà del discurs, si sabran passar a les propostes concretes. L’independentisme, per la seva banda, es debat en una divisió interna agreujada pel paper de Puigdemont a la diàspora i per la ferida dels presoners. Els fets recents han demostrat que la via unilateral és impossible. Tanmateix, fer un pas enrere i tornar a l’autonomisme és una retirada que el sobiranisme radical no vol fer, ni que sigui per necessitats estratègiques. Els socialistes, per la seva banda, saben que per consolidar el govern necessiten Catalunya. Sempre ha estat així. La dreta no necessita Catalunya per manar a Espanya. L’esquerra sí. Però, alhora, el PSOE tampoc no pot deixar-se dominar pel PSC si no vol perdre pistonada al bancal fèrtil d’Andalusia. Encara costarà trobar una sortida al laberint pervers on estem atrapats.

 

Comentarios
Multimedia Diari