Tarragona està millor que fa quatre anys?

El proper 26 de maig els tarragonins decidirem qui serà el proper alcalde de la ciutat. I per això és oportú formular-nos la següent pregunta: estem millor que fa quatre anys? Analitzem-ho.

En l’àmbit cultural i patrimonial, la desídia és absoluta. Les intervencions al Teatre romà i al Circ (plaça dels Sedassos) han estat molt desgraciades, rebent crítiques per part d’ICOMOS i dels tècnics de Patrimoni Històric, respectivament. A més, hem vist com la capçalera del Circ, la Muralla, el Pretori i l’Amfiteatre han patit greus despreniments i fissures. La magnitud és tal que fins i tot la UNESCO ha enviat una comissió d’experts per analitzar què està succeint. 

Addicionalment, el Teatre Metropol té les bigues malmeses (pels tèrmits) i, per si fos insuficient, el Teatre Tarragona, estrenat l’any 2012 per Ballesteros, es troba tancat sine die pel despreniment parcial del sostre. A més a més, s’hi ha d’afegir el Camp de Mart, que tot i les paraules de la regidora responsable -«està vellet però no cau» (sic)-, té greus problemes estructurals, segons un informe elaborat per l’arquitecte tècnic municipal. Tot plegat és conseqüència d’una deixadesa i d’una insensibilitat sense precedents. 

No s’ha fet cap inversió als polígons industrials per tal de captar inversió

Pel que fa a neteja, Tarragona ocupa el lloc 54 de 60 en l’estudi publicat per l’OCU i és la capital catalana més bruta i malgirbada. Per si no fos prou, la vella Tarraco és de les úniques ciutats de l’Estat que evoluciona negativament. És a dir, tot i la factura anual elevadíssima del contracte de la brossa, la nostra ciutat cada dia està més bruta i descuidada. I aquí segueix el batlle, amb les mans a la butxaca.  

En l’àmbit comercial, no s’ha fet cap inversió als polígons industrials per tal de captar inversió. Si bé és cert que s’ha inaugurat (després de deu anys!) el Mercat Central, encara no s’ha abordat el projecte d’Illa Corsini. Per contra, el consistori s’ha entregat al model americà de shopping mall, imposant així la dictadura del vehicle privat. A més, l’alcalde Ballesteros, tot i comprometre’s personalment, no ha sabut retenir la inversió d’IKEA, arribant a titllar-los «d’imbècils» (sic). Això sí, ha estrenat un rellotge carilló que, si bé fa de rellotge, no és un carilló. Toca, Peron!

Des del punt de vista urbanístic, no s’ha solucionat cap de les carpetes pendents (Jaume I, Banc d’Espanya i el llarg etcètera que tots coneixem). Tampoc no s’ha abordat la tan urgent i necessària reforma de la Part Alta. De la mateixa manera, no s’ha presentat un projecte per tal de cosir l’eterna ferida: la integració dels diferents barris amb el centre de la ciutat. I tal dia farà un any. 

Finalment, i pel que fa a la transparència, Tarragona és -vergonyosament- la capital catalana amb pitjor puntuació, segons informa Transparency Internacional (ITA 2017). Per si no en tinguéssim prou, només en els darrers anys hem vist passar, entre altres, els casos Inipro, coaching o, més recentment, l’afer amb el Club Diògenes. Una administració acostumada a viure a l’ombra. La tenebra socialista.

En conclusió, amb les dades a la mà, hom observa que la ciutat de Tarragona està molt pitjor que fa quatre anys. I no només perquè hem empitjorat -ridícul internacional dels Jocs Mediterranis inclòs-, sinó perquè hem perdut el temps i s’han esvaït nombroses oportunitats. Que la vida iba en serio uno lo empieza a comprender más tarde, como todos los jóvenes, yo vine a llevarme la vida por delante (...). Pero ha pasado el tiempo y la verdad desagradable asoma. Estimats tarragonins: tenim una cita amb les urnes.