Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Tarragona i la llibertat són indivisibles

Tarragona i la llibertat són indivisibles, aquesta ha estat sempre la meva convicció més íntima
Whatsapp

Teníem por, sí, però mai ens vam considerar vençuts, mai!”. Això és el que em deia una tarragonina, ja molt anciana, quan parlava dels bombardejos que Tarragona va partir durant la Guerra Civil, quan les bombes de l’aviació feixista amb base a Mallorca queien sobre la ciutat i la seva població civil. I la repressió posterior, i l’exili que a molts els va conduir als camps de concentració de l’Europa sotmesa al jou dels nazis.

No es tracta d’un fet aïllat en la nostra història. El 1811 durant 56 dies la resistència dels tarragonins i tarragonines contra un exèrcit professional enormement superior va despertar l’admiració de la resta del país i el reconeixement del mateix general de les tropes invasores. Quan pensem avui en Tarragona no podem oblidar l’heroisme i el valor dels nostres avantpassats, ni el patiment i el dolor que van marcar períodes importants de la nostra història. La mateixa construcció i actual forma arquitectònica de la nostra catedral ens ho recorda.

Vull retre homenatge i inclinar-me davant del compromís demostrat per aquests tarragonins. Tots ells eren homes i dones bons, en el sentit més ampli de l’expressió. La seva determinació, la seva lluita i el seu sacrifici han inspirat la Tarragona actual, la que gaudiran els nostres fills i la que serà capital del Mediterrani d’aquí a dos anys durant la celebració dels Jocs de 2017.

Ara, en una situació menys dramàtica però no per això menys transcendent, el so de la campana que crida als tarragonins a la defensa de la ciutat ens emplaça de nou. Aquest cop el combat és, altre cop, contra els enemics seculars de la llibertat: la pobresa, l’atur, les desigualtats i la indiferència (sí, també la indiferència perquè apartar la mirada de les víctimes de la crisis és el primer pas que ens fa relliscar cap al pla inclinat que porta a considerar el dolor dels altres com una abstracció).

Tarragona i la llibertat són indivisibles, aquesta ha estat sempre la meva convicció més íntima. Si sabem aprofitar l’extraordinari dinamisme de la nostra economia, del nostre sector comercial, turístic, químic, etc. podem guanyar aquest combat i eradicar la pobresa i l’atur de la nostra estimada ciutat. No oblidem mai que som els dignes hereus d’aquesta lluita permanent per la llibertat i la dignitat humanes i que no hi haurà llibertat plena mentre alguns dels nostres convilatans han de remoure les brosses diàriament o hi ha famílies que no tenen garantida una alimentació nutricional bàsica. A aquests tarragonins us dic que redoblarem els esforços per garantir a tots els ciutadans una vida material digna no perquè busquem aplaudiments sinó perquè sabem que és el correcte, igual com els nostres avantpassats van romandre a les muralles per defensar la ciutat quan el seu sentit de la supervivència els emplaçava a fugir.

Posem-nos dempeus altre vegada! Fem-ho col·lectivament perquè quan els tarragonins i tarragonines ens posen dempeus som invencibles ja que la indiferència i la tirania tan sols poden dominar-nos si la nostra esquena està acotxada. Honorem la nostra història aconseguint aquesta Tarragona gran que desitjaven els nostres millors. Per fer-ho possible cal que tots complim amb aquest compromís de manera quotidiana per aconseguir aquest ressorgir de ciutat que sigui un referent per a tots. Una ciutat de germans, cadascú treballant en harmonia, no tan sols per a un mateix, sinó per al bé de tots. De manera que, quan acollim els Jocs del Mediterrani d’aquí a dos anys, l’afirmació que més enorgulleixi, la de major prestigi humà, en qualsevol indret d’aquest mar que estiguem tant sigui dir: jo sóc tarragoní.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También