Tarragona, la farisea

Aquesta Setmana Santa passada hem tingut més viacrucis i més processons que mai a la Part Alta. O ho ha semblat, per l’extraordinària percussió que els ha acompanyat. Amb més tambors que mai. Amb els bombos més grossos que mai. Amb més assajos que mai. Més estona que mai. Algú en deu estar cofoi, d’aquests rècords que es van batent any rere any.

¿L’església tarragonina n’està contenta i satisfeta, d’aquesta espècie de competició per veure qui és més catòlic, a veure qui fa més penitència i a veure qui toca els tambors més fort i més estona? Què en deu pensar la cúria, de tota aquesta ostentació de dolor?

Què en pensaria Jesús, el Natzarè, de l’assumpte? ¿N’estaria content, de veure una participació tan nombrosa de la societat tarragonina en tots els actes de la Setmana Santa? Tants participants als actes públics, ¿vol dir que Tarragona és una ciutat on els seus habitants observen en tot moment les lleis divines de respecte al proïsme i d’estimar-lo com a un mateix? I on la caritat cristiana impera i marca la vida dels seus ciutadans i ciutadanes?

¿N’estaria content, Jesús, de veure com, en aplicació dels principis d’amor al proïsme i de caritat cristiana, es dediquen a fastiguejar, en nom seu, els seus conciutadans a base de tocar i tocar amb tota impunitat el tambor a tort i a dret, a tot drap, tres mesos seguits, en un in crescendo que acaba en l’orgia de soroll de la Setmana Santa?

Hi estaria d’acord, el Natzarè, amb aquesta exhibició impúdica de (falsa) penitència, que són els actes de Setmana Santa? O es posaria les mans al cap i muntaria novament en còlera en veure quants fariseus i quantes farisees hi ha? ¿O els diria que la penitència no s’ha de fer per tal que tots els altres vegin que la fas, sinó que l’has de fer discretament i íntima, a soles i sense fer soroll?

I si del que es tracta no és de fer penitència, sinó de commemorar uns fets, hi ha una falta d’escala flagrant, ja que no sembla gaire coherent que una commemoració sigui més grossa i sorollosa que el fet que es commemora ni que hi afegeixi elements que llavors no hi van ser presents, com ara els tambors i les altres fanfàrries, per no dir res de les cucurulles.

Per cert, des del punt de vista històric de la Part Alta de Tarragona (ciutat que se suposa oficialment aconfessional i laica), seria curiós saber exactament en quina data concreta les pietoses, devotes i molt tarragonines confraries van comprar els nostres carrers, que és evident que deuen ser seus, no perquè hi visquin, sinó per l’ús i l’ocupació prepotents que en fan.

Miquel Martines Simó

(Tarragona)