Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Tarragona, més contenta que un gínjol

Algú sap quin és l'origen de la dira 'estar més content que un ginjol?

Josep Ramon Correal

Whatsapp
Menjar gínjols al peu del ginjoler.

Menjar gínjols al peu del ginjoler.

Malgrat totes les queixes i rebentades dels tarragonins perquè tot està molt malament, Tarragona és una ciutat alegre. Una amiga forana de la Carla Pomerol li va amollar l’altre dia amb to d’enveja: «A Tarragona sempre esteu de festa». Aquestes reflexions m’han sobrevingut davant d’un ginjoler que hi ha a la vora dels safaretjos de Montferri. Haureu endevinat que hem estrenat la temporada de caminades pel territori. Efectivament. I a la primera sortida hem ensopegat amb un gran ginjoler carregat de gínjols. Què hi pot haver més content, a banda de Tarragona, que un ginjoler carregat de gínjols? Mentre ens hem cruspit uns quants fruits madurs a peu de l’arbre ha vingut el debat lingüístic. D’on ve l’expressió ‘estar més content que un gínjol’? No he trobat cap versió que m’acabi de convèncer. Ramon Solsona especula que la frase pot derivar del fet que amb la fusta del ginjoler es fabriquen els instruments més alegres de la cobla. Ho trobo molt rebuscat. Josep Gironès ha arreplegat de la saviesa popular una altra versió més picantona. Si agafem un gínjol pel darrere fa l’efecte d’un gland eixerit, preludi d’alegries i gaudis. També són ganes de forçar l’etimologia. Si algú pot treure’m de dubtes d’on ve la popular expressió li estaré molt agraït. Mentrestant, gaudiu d’aquesta Tarragona més contenta que un gínjol.

Temas

Comentarios

Lea También