Tarragona no mereix ser moneda de canvi

Els últims dies hem assistit perplexos a les diferents informacions que han sorgit respecte als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022. Uns pressupostos que representaven per a les comarques del Camp de Tarragona la inversió de 226 milions d’euros, 120 dels quals destinats a desencallar el projecte del CRT de Vila-seca i Salou.

L’anunci d’aquesta consignació pressupostària ha aixecat la protesta de la CUP que mai ha estat d’acord amb el projecte, partidaris com són del no creixement del sector turístic.

Al Govern li han tremolat les cames davant de la reacció, previsible per altra banda, de la CUP, i s’ha apressat a diluir la proposta feta. I a partir d’aquí informacions contradictòries als mitjans: la CUP que diu tenir el compromís de la retirada dels 120 milions d’euros per part del Govern, el president Aragonès que s’excusa dient que aquests diners només són per facilitar la compra dels terrenys i que immediatament els vendrà a Hard Rock... i enmig d’aquest desori els tarragonins i tarragonines astorats i enfadats pensant que som peces d’un joc entre la CUP i el Govern d’ERC i JxCat.

Fa encara no un any, compareixien al Parlament el conseller de Territori, Damià Calvet, i el llavors vicepresident Pere Aragonès, per explicar en quin punt estava el projecte del CRT de Vila-seca i Salou. Posaven sobre la taula els milers de llocs de treball i la riquesa que crearia aquesta inversió. Uns mesos després veiem com es posa en qüestió el projecte, i també tot el que comporta, només per possibilitar que la CUP aprovi els pressupostos. 

Més enllà del que acabi passant amb els 120 milions, tot i que no és menor, la credibilitat al Camp de Tarragona, d’aquest Govern, i de fet dels últims governs independentistes ha quedat en qüestió.

En els últims deu anys mai s’ha invertit a les comarques del sud el que correspondria pel seu volum de població, ni pel seu pes en l’economia catalana. Endarreriments inadmissibles en l’execució de projectes com el de l’Hospital Joan XXIII, inexistència de voluntat del Govern per tirar endavant el Fòrum de la Justícia o la Ciutat de Repòs, l’infrafinançament endèmic de la comarca del Baix Penedès, són alguns dels exemples del tracte que hem rebut les comarques del sud pels governs dels últims deu anys.
El cas de la partida per al CRT Vila-seca Salou és la gota que fa vessar el vas. Els agents econòmics i socials i els ajuntaments directament afectats per aquest joc maldestre del Govern han aixecat la veu.

Necessitem un Govern que miri al sud, i que conegui les oportunitats i fortaleses del nostre territori. L’actual projecte del CRT de Vila-seca i Salou segueix essent un bon projecte per a l’economia de les comarques de Tarragona, pot crear molts llocs de treball i pot ser tractor d’altres iniciatives al voltant del sector turístic i de serveis de la Costa Daurada.

Ens enfrontem a grans reptes i tenim grans projectes que ens poden fer avançar. Alguns ja són una realitat, com el Moll de creuers que fa pocs dies s’inaugurava al Port de Tarragona. D’altres ja estan molt treballats per institucions i empreses del territori, com és el projecte Cal·lípolis Next Generation, que implicarà millores ambientals i econòmiques. Els dos es complementen perfectament amb el projecte del CRT, i poden generar efectes positius multiplicadors.

Davant d’aquestes oportunitats ens cal un Govern que no ens menystingui, que no ens utilitzi com a moneda de canvi de res, sinó que estigui centrat en allò que realment importa, l’impuls als projectes del territori que signifiquen creació de riquesa i millora de la vida de les dones i homes que vivim en aquesta part de Catalunya.