Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Tarragona, nou Ajuntament, nova política

Des d´ara l´eina és el pacte i la implicació de tots, des del nostre lloc, en benefici de la ciutat
Whatsapp

Han passat dies des de les eleccions municipals i de la sorpresa dels resultats. Ara toca afrontar la realitat i els reptes de futur de la ciutat de Tarragona.

Els veïns de Tarragona han manifestat la seva opinió, de com s’ha de governar la ciutat des del pluralisme polític i ara, toca gestionar la forma de fer-ho. Tot indica que els ciutadans han votat en clau de ciutat i que han centrat el seu interès més en les persones que formaven les llistes electorals que no pas en clau de partit o d’interessos supramunicipals.

Sembla que per fi s’ha entès l’essència del govern local, on prima la proximitat i l’interès per resoldre els problemes veïnals o locals envers els autonòmics o estats, per a la qual cosa la llei dota els municipis de les competències necessàries, que són diferents de les competències d’altres nivells territorials i, que cal exercir amb responsabilitat i eficiència des de l’autonomia financera, molt limitada i malmenada en aquest moment.

En cas contrari, es corre el perill de castigar una vegada més els veïns amb una càrrega impositiva feixuga i, fins i tot injusta, embarcant-se en projectes desmesurats i ineficaços per satisfer les necessitats de les persones. És precisament aquesta autonomia local i de proximitat als ciutadans la que defineix l’essència i la importància de les eleccions locals, amb un marcat caràcter personal i humà. Així doncs, qui no s’ha trobat a l’alcalde pel carrer? Qui no coneix o és amic o company d’un regidor/a? En aquest sentit, va ser molt il·lustratiu els programes de televisió de TAC 12 i el debat la vigília de les eleccions.

Aquestes retransmissions van ajudar a molta gent a decidir el seu vot, a conèixer els candidats, les seves mancances, els que havien fet els deures i coneixien el Pla de la Generalitat de Biblioteques, les paraules buides, les idees clares, etc.

La proximitat local també es mesura per les eines de participació que facilita el consistori, com per exemple les retransmissions dels plens pel web municipal, que ens permet fer un seguiment i valoració dels raonaments polítics a l’hora d’adoptar acords, el tipus de mocions i preguntes que es presenten, quins regidors i la qualitat oratòria en la resposta, la coherència amb el discurs electoral, etc. Tot això ens permet votar als veïns amb seny, amb consciència i creació de cultura i valors sobre la cosa pública, valorar la talla dels edils locals i practicar la crítica constructiva.

I tornant a l’anàlisi dels resultats electorals, no hi ha dubte que la ciutadania de Tarragona ha decidit que els projectes de ciutat siguin impulsats amb el màxim consens i, obliga els electes a fer un esforç de maduresa democràtica i treballar per aconseguir un pacte social de ciutat.

Un govern en minoria amb 9 regidors dels 27 que forma el consistori no beneficia a ningú, només permet la gestió diària del municipi i, poca cosa més, no deixa maniobra per a impulsar cap tipus de polítiques de ciutat. En l’anterior legislatura, tot i que el PSC també estava en minoria, només li calia pactar amb un grup municipal per a desenvolupar un projecte o aprovar els pressupostos municipals. Ara el panorama ha canviat i necessita arribar a pactes amplis amb la implicació dels diferents grups municipals.

En aquest moment, la necessitat d’arribar acords amplis, d’entesa o fins i tot a la creació d’un govern de concentració són més necessaris que mai, ja que tenim damunt la taula temes tan importants com els Jocs de la Mediterrània, el destí del Banc d’Espanya i del conjunt de la Tabacalera, el pàrquing Jaume I, l’arribada de l’AVE a la ciutat, el desenvolupament del POUM respecte a la façana marítima i les polítiques socials.

Així mateix, els partits de nova creació hauran d’una vegada definir-se i posicionar-se sobre temes de ciutat. Les decisions sobre els projectes pendents s’hauran de gestionar amb el consens de totes les forces municipals, socials, econòmiques i veïnals, amb independència del color polític, aportant cadascuna d’elles i sempre en positiu, el millor de cadascuna en benefici del futur de la ciutat i de les persones.

Entitats com la Cambra de Comerç, l’entitat portuària, les diferents entitats ciutadanes, les associacions de veïns, etc., hauran de ser escoltades i participar en cada tema pendent.

Arriba una època de generositat política, de posar-se l’Ajuntament a l’esquena, cadascú dins el seu àmbit i en la mesura de les seves possibilitats d’influència i pressió en els diferents àmbits polítics, socials i econòmics, tant sigui en l’àmbit local, a Barcelona o a Madrid, perquè és precisament en això en què consisteix fer política i guanyar en democràcia.

Des d’ara l’eina és el pacte i la implicació de tots, des del nostre lloc, en benefici de la ciutat. Des d’aquest moment, ser regidor vol dir treballar i sumar responsablement deixant a banda visions de partit i centrant-se en els problemes concrets i els reptes de futurs, sense confiar-se que el color de torn dels governs de la Generalitat i de l’Estat solucioni els temes que tenim entre mans, com són els Jocs de la Mediterrània, la biblioteca, el tercer fill, etc.

Tothom, formi part o no de l’equip de govern municipal, haurà d’utilitzar les seves influències davant les administracions autonòmica i central perquè compleixin puntualment els compromisos de finançament dels projectes i les infraestructures en marxa.

Amb tota probabilitat els acords polítics del nou consistori no arribaran fins passades les eleccions autonòmiques o potser les generals. Esperem que el pas del temps no ens faci perdre oportunitats.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También