Tarragona per terra, mar i aire

Si remenem a l’hemeroteca, veurem que ja fa massa temps que en això de les infraestructures estem encallats. Alguna cosa no estarem fent prou bé per no aconseguir sortir del dia de la marmota
 

22 diciembre 2021 11:30 | Actualizado a 22 diciembre 2021 11:34
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El 18 de desembre passat es va complir el quinzè aniversari de l’arribada de l’AVE a Tarragona. En aquesta dècada i mitja han canviat moltes coses, però el que resta inalterable són les mancances a l’Estació del Camp de Tarragona.

Ahir, com avui, encara no està resolt el tema de l’aparcament ni tampoc els accessos. Però el més preocupant de tot és que el territori, inexplicablement, no se l’ha fet seva.

L’Estació connecta amb el cor d’Europa, el nord del país, la capital de l’Estat... és porta d’arribada i acollida de turistes, visitants, gent que es mou per feina... Però no ens l’hem fet nostra.

Amb motiu dels primers quinze anys d’aquesta infraestructura, cabdal per l’economia no ho oblidem, n’he parlat amb els alcaldes de la Secuita i Perafort. De fet, tant Eudald Roca com Joan Martí Pla tenen les portes de la Cambra obertes de bat i bat. Ho saben. I per això la relació és directa, sincera i molt fluida.

Coincideixen en no trobar explicació al perquè no s’ha integrat activament l’estació a l’estratègia de creixement econòmic del territori. I es queixen, alhora, que ells, que representen ajuntaments petits, amb pressupostos modestos, hagin de ser els qui tirin el carro.

Generalitat, Diputació, Consell comarcal o, fins i tot, Ajuntament de la capital, ni hi estan quan convé ni se’ls espera. Bé, sí que hi són, quan toca fer-se la foto. Però després, busca’ls.

Si fins aquí l’article us ha semblat un memorial de greuges, he de dir-vos que, efectivament, ho ha estat. Ara bé, ni la Cambra ni els ajuntaments de la Secuita i Perafort i Puigdelfí tenim la més mínima intenció d’esperar quinze anys més per veure si per ciència infusa les coses s’arreglen soles. Ben aviat en seguirem parlant.

I parlant de la necessitat que els grans nodes de mobilitat i comunicació del territori tinguin pare i mare, i que aquests exerceixin la seva tutela, convindria també posar el focus en una altra infraestructura cabdal a les comarques de Tarragona, com és l’Aeroport de Reus-Constantí.

És cert que la covid s’ha acarnissat amb un sector motor de l’economia com és el turisme, la qual cosa ha tingut una incidència directa en el dia a dia de l’Aeroport.

Malauradament, aquesta pandèmia, que es resisteix a abandonar-nos, ens hauria de fer veure, que és més urgent que mai que la promoció, gestió i creixement de l’Aeroport estigui en mans del territori, de tot el territori, i no només en el pla teòric, sinó pràctic i executiu.

En ple debat pel futur aeroportuari del país, arran de la inversió rebutjada per l’ampliació del Prat a Barcelona. Ara és la nostra. Abandonem la butaca d’espectadors i pugem a l’escenari. Hi tenim molt a dir i a fer.

D’aquesta crisi econòmica, social i sanitària només ens en sortirem si tots els actors principals estan alineats. Aparquen diferències. Treballen pel bé comú. I entenen que l’horitzó a fer pinya no està pas a dues setmanes vista, sinó a força mesos i anys. Parlo, òbviament a escala nacional i global.

Però, si ens apliquem aquest desig a casa nostra, la recepta sembla clara: deixem-nos estar de complexos, manies i personalismes i treballem, com es diu ara, posant les llargues.

Si remenem a l’hemeroteca, veurem que ja fa massa temps que en això de les infraestructures estem encallats. Alguna cosa no estarem fent prou bé per no aconseguir sortir del dia de la marmota.

El Port, l’exemple

I l’exemple que les coses es poden i s’han de fer millor el tenim a tocar: el Port de Tarragona és una infraestructura que ens convida a emmirallar-nos-hi. Sota la batuta del riudomenc Josep Maria Cruset, el Port no només ha mantingut inversions durant la pandèmia, sinó que n’ha encetat de noves i ha aconseguit créixer fins a convertir-se en el quart port de l’Estat en tràfic de mercaderies. Enhorabona!

Port, Aeroport, Estació de l’AVE, amb aquests actius no podem fallar. Aprofitem-los i aprofitem-los bé.

Comentarios
Multimedia Diari