Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Tarragona pot tenir un govern republicà?

Diferències importants. La llei electoral fa que en el cas municipal, si cap partit assoleix la majoria absoluta de suports per escollir alcalde, ho sigui el candidat de la força més votada

Albert Mercadé

Whatsapp
La Mirada per Albert Mercadé:

La Mirada per Albert Mercadé: "L'any 2015, l'independentisme va sumar 1.200 vots més del que va aconseguir l'alcalde Ballesteros"

El filòsof i cara coneguda dels mitjans de comunicació, Jordi Graupera, s’ha bolcat en una proposta política: els partits independentistes aconseguiran l’alcaldia de Barcelona si es presenten junts a les eleccions municipals del 2019.

Per fer-ho, proposa unes primàries on es presenti tot aquell qui vulgui optar a ser candidat, exposi el seu projecte de ciutat, i militants, simpatitzants i votants independentistes ho valorin i escullin els qui més els satisfacin.

Unitat, però sense renunciar a la sempre saludable pluralitat. Un caramel força llaminer per a partits i candidats: la candidatura que surti d’aquelles primàries, aritmèticament, s’assegura arribar a les municipals amb tota la massa de votants independentistes i, per tant, el govern de la ciutat.  I aquí, és aplicable la ‘via Graupera’?

A Tarragona, aquesta afirmació no es pot fer de manera tan contundent. Però el cert és que a les darreres municipals els partits que han teixit la majoria republicana al Parlament –ERC, CUP i la llavors CiU– van sumar, per separat, 15.700 vots; uns quants per sobre dels gairebé 14.500 que van donar l’alcaldia a Ballesteros.

És conegut que el sistema per formar un govern municipal no funciona igual que al Parlament, on els pactes d’investidura poden possibilitar majories simples a posteriori. A l’Ajuntament, un pot ser alcalde si aconsegueix sumar tan sols un vot més que el segon, si aquest no aconsegueix sumar la majoria absoluta de suports.

El panorama polític a aquest país ha canviat molt des del 2015, i fa que aquestes xifres serveixin per a poc més que per posar la qüestió sobre la taula. És viable que l’independentisme traslladi la ‘via Graupera’ a Tarragona? La veritat és que no ho sé. Però segur que és possible –i saludable– traslladar-hi el debat.

Com tot, pros i contres

Així doncs, la pregunta és pertinent: què passaria si els partits independentistes aconseguissin teixir una candidatura republicana per intentar governar la ciutat? Una candidatura que trenqués amb l’actual dinàmica de partits i que desbordés el seu espai tradicional. Una candidatura que aglutinés l’esperit de l’1 d’octubre, que aconseguís integrar els gairebé 1.900 vots d’Ara Tarragona (favorables a l’exercici del dret a l’autodeterminació) i, per què no, d’alguns dels prop de les 3.000 persones que van votar ICV l’any 2015.

Una candidatura que, de retruc, aconseguiria untar-se de dos dels valors més preuats en comunicació política: la il·lusió del que pot guanyar uns comicis i el vot útil pel canvi. Un paper, aquest darrer, que si agafem com a referència el resultat de 2015, ara està reservat a Ciutadans.

Aquestes setmanes estem veient com, davant la desfilada d’investigats per la vaga del 8N, molts dels quadres i votants d’aquests partits estan compartint denúncies, suports i aplaudiments a les escales dels jutjats... Potser no és una quimera que, tal com uneixen forces per combatre la repressió, diversos espais polítics també puguin plantejar-se si és possible construir un artefacte comú amb un objectiu concret: plantejar la que, ara per ara, sembla ser l’única via possible perquè aquest espai polític arribi a la institució. 

I partir d’aquí, un mar de dubtes

Garanteix aquesta opció aconseguir el govern de la ciutat? No. Però obliga que per evitar-la hi hagi un pacte explícit entre el bloc del 155. Garanteix això la governabilitat? No. Evidentment un govern en minoria exigeix buscar punts en comú amb altres forces polítiques (un altre element saludable, en política).

Tenen prou en comú els diversos espais polítics republicans com per treballar aquesta opció? No ho sé. Coneixent alguns dels espais polítics em fan pensar que és una idea imperfecta i complicada. I que de ben segur que entre ells hi pot haver, de partida, projectes de ciutat absolutament antagònics. Però també és cert que en política tot és absolutament impossible fins un segon abans que passi. I ja posats a les frases fetes, també hi ha allò que diu: si busques resultats diferents, no facis el mateix de sempre. Benvingut sigui (sempre) el debat.

Temas

Comentarios

Lea También