Tarragona té un problema, i es diu dret a l’educació pública

La radiografia de l’oferta educativa de la ciutat de Tarragona ofereix un dibuix pèssim si l’analitzem des de la defensa del dret a l’educació pública, laica i de qualitat.

De l’estudi encarregat per l’antic consistori tarragoní al Departament de Sociologia de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) i presentat durant aquest curs, se n’extreu una dada que hauria d’alarmar tots els agents educatius: Tarragona és la tercera ciutat de Catalunya amb més segregació escolar a l’educació infantil i primària, per tant, la distribució escolar de la ciutat té una influència clara a l’hora de situar Catalunya com un dels territoris amb més segregació escolar d’Europa.

Els resultats d’aquest estudi confirmaven dades que ja se sabien i que havien estat alertades des de diferents sectors. L’informe sobre la segregació escolar a Catalunya publicat pel Síndic de Greuges l’any 2016 analitzava la matrícula de la ciutat i posava de manifest l’alta concentració d’alumnat de perfil socioeconòmic o cultural baix en certes escoles.

Ningú pot obviar que entre els motius que originen aquesta situació és que les escoles concertades representen un 48% de l’oferta d’infantil i primària a Tarragona, i que a més a més, aquestes es concentren en poques zones. D’aquesta manera ens trobem que la disponibilitat de les zones 1, 3 i 4 és de 437 places concertades (un 63%) i tan sols 253 de públiques (un 37%).

Una altra dada que confirma aquest desequilibri és que 8 de les 20 escoles públiques de Tarragona tenen el caràcter d’alta complexitat (un 40%), una categoria dissenyada perquè aquests centres puguin optar a algun recurs més per poder fer front a les necessitats educatives, però que està molt lluny de ser l’òptima perquè és ben sabut que malgrat l’esforç que hi aboca el professorat, estan marcats per l’estigma.

El mapa escolar d’una ciutat té conseqüències a curt i a llarg termini i aquest és un factor que determina el perfil de ciutat que es vol construir, i aquí és on la voluntat del govern local i de la Generalitat hi té un paper rellevant, caldrà que decideixin si  volen construir una ciutat per a tothom, o continuar com fins ara, mantenint una estructura on els drets queden relegats a qui més té.

Cal recordar que el govern actual del consistori va iniciar el seu mandat amb un gran titular «L’ajuntament de Tarragona vol acabar amb la segregació escolar a partir del curs 2020-2021». Segurament serà difícil que es produeixin canvis de forma immediata, però això no hauria de ser motiu per dilatar-ho més, començant per treballar dos aspectes que cal que s’abordin amb urgència: la disminució de la segregació i la defensa del dret de les famílies a tenir una plaça pública. En aquest moment hi ha una oportunitat històrica per fer canvis.

Les reunions de les comissions de garanties han de resoldre una situació que ja s’havia anunciat. Hi ha famílies que han sol·licitat plaça pública i no n’han obtingut, en canvi hi ha un excedent de places concertades. En uns dies, podrem comprovar si les declaracions d’intencions es fan realitat, si Tarragona aposta per la pública de facto, i no només en titulars.

És probable que des de l’administració es recorri a arguments com que les famílies que han quedat fora també han triat escola concertada en 7a o 8a opció i amb això se’n vulgui rentar les mans. Avanço que aquest no és un argument vàlid, hi ha famílies que per desconeixement i per la manca de places públiques, davant la preocupació perquè els seus fills i filles puguin accedir a l’escola, posen la concertada com a opció tot i no voler-la, per això demanem que no es facin trampes i que definitivament  el dret a escolaritzar a la pública esdevingui una prioritat.

Marta Minguella Rebull. Professora, delegada de CGT Ensenyament a Tarragona i membre de la Junta de Personal Docent no Universitari