Temps d’estiu, temps de ‘cunyadisme’.Si hi esteu a temps, fugiu-ne!

Sempre hi són. Opinarà sobre què, com i a quina hora menja el teu gat, de com has d’educar la teva criatura, d’on t’has de comprar la roba i sap quina és la solució política, a Espanya, Catalunya i a Zimbawe

24 julio 2018 10:44 | Actualizado a 02 agosto 2018 12:04
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Qui diu que apareixen només a l’estiu menteix. Sempre hi són. Per Nadal t’atrapen per alliçonar-te de com has preparat la taula i el menjar, d’on fa calor en ple desembre, de quin és la millor destinació per anar de vacances nadalenques, de què es menja a l’altra part del món i de quina hora és a Honolulu.

Te’ls trobes també en el moment en què vols passar més desapercebut mentre mires electrodomèstics. Saben la millor marca, el preu més assequible i on comprar-los. El problema és que et decideixis pel que et decideixis, sempre, sempre t’equivoques.

Si et pregunten on tens previst anar de vacances, menteix, sinó corres el risc que et faci una ruta dia a dia, hora a hora amb el que considera imprescindible perquè, òbviament, ja hi ha estat. I quan tornis, t’hauràs perdut tot el millor, acabaràs creient que has malgastat el temps i els diners, que era millor quedar-te davant de la tele o escoltant-lo a ell, que sí que va anar on tu, pobra i desgraciada criatura, no.

Quan se t’acut anar a Londres  a veure un musical i creus que l’has encertat i que poques vegades havies vist unes interpretacions com aquelles, i a més, t’has gastat un dineral... millor que aprofitis aquesta estona de miratge, perquè com aparegui i et pregunti què has anat de veure... la teva existència trontollarà irremissiblement quan et digui, això has vist? Si fa anys que la fan! No, dona, no! Havies d’haver anat a veure aquesta altra, és la bona, l’he vist dues vegades i he plorat en totes dues! En aquell moment tu també estaràs a punt de plorar, però de ràbia continguda i pensaments que no reconeixeràs mai haver tingut.

I què me’n dieu, de la superioritat moral amb què parla a les dones en temes que ell considera masculins? Alerta que comença la pluja de tòpics, 1, 2, 3, responda otra vez: conduir, penjar un quadre, canviar una roda, opinar del mundial de futbol... en aquest tipus d’envestides farà una mitja rialleta condescendent mentre diu, «sí, dona, sí» arros-segant les paraules.

És ell també el que entrarà a la conversa encara que no hi sigui convidat, que opinarà sense vergonya i sense coneixements de cap tipus.
Aquell que davant d’un part sap exactament què se sent, malgrat que el seu còlic va ser pitjor, moment ideal per explicar-te’l amb tota mena de detalls  mentre tu estàs donant el pit i no tens escapatòria.

Ell sap quina és la solució política a Espanya, Catalunya, el Regne Unit i a Zimbawe, que també hi ha estat.

Opinarà sobre què, com i a quina hora menja el teu gat, de com has d’educar la teva criatura, d’on t’has de comprar la roba. Tu saps positivament que tot ho estaràs fent malament.

Coneix qui t’arreglarà la persiana més ràpidament i econòmica, el mecànic més bo del país i la perruqueria de moda. Però el millor de tot és que diu que cuina millor que tu i que 30 com tu, encara que no hagis tastat mai res fet per ell.

Ara però arriba el moment de la veritat, hem practicat mai el ‘cunyadisme’? Podem assegurar que no portem un cunyat a dins?
Encara som a temps de comptar fins a deu i evitar fer de cunyats fora de lloc i fora de temps. Creieu-me, tots hi sortirem guanyant!
Bon estiu!

Comentarios
Multimedia Diari