Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Temps difícils per al cinema català. Cauen un 22% els inscrits als premis Gaudí

Receptes per sortir de la crisi: primer de tot, tenir consciència que tenim un problema amb el nostre cinema; tot seguit, cercar el suport de les grans plataformes digitals i rodar parlant de temes universals

Jordi Julià

Whatsapp
La Mirada. Per Jordi Julià: 'No es fa cinema en català i costa molt que els espectadors s’hi apropin. Què podem fer?'

La Mirada. Per Jordi Julià: 'No es fa cinema en català i costa molt que els espectadors s’hi apropin. Què podem fer?'

Fa uns dies, el director de cinema mallorquí, Agustí Villaronga, em va dir una frase que em va deixar molt inquiet: «El cinema català ha de reaccionar si vol evitar un desastre». Va ser a Palma de Mallorca el dijous 30 de novembre, on participava en un cicle de cinema de la universitat de les Balears.

Feia referència a les xifres que es van donar a conèixer durant la festa dels candidats als Premis Gaudí de l’Acadèmia de cinema. Aquest any s’han inscrit 58 pel·lícules respecte a les 74 del 2016. La caiguda passa del 22% i fa que aquestes siguin les pitjors xifres dels darrers anys. Pel que fa al cinema documental, s’ha passat de 19 candidats a 9. I les pel·lícules en llengua no catalana han passat de 22 a 13. 

Està clar que el cinema català està passant per moments complicats i s’hauria de buscar una recepta per tal que la situació no es cronifiqui fins a nivells molt més preocupants. La directora de l’Acadèmia, Isona Passola, ja ho venia anunciant des de fa temps. No es fa cinema en català i costa molt que els espectadors s’hi apropin
Estiu 1993 i Incerta glòria potser serien els exemples que demostren que el nostre cinema encara està viu i pot donar alegries a la taquilla. De fet s’espera un gran duel entre les dues el 28 de gener, quan s’entreguin els Gaudí. En moments polítics excepcionals com els que estem vivint, molts no s’adonen de la gravetat que suposa tenir un sector molt tocat després de la crisi econòmica i poc protegit per part de les institucions actualment. Òbviament la situació política no ajuda i això farà que enguany les subvencions a moltes noves produccions quedin estancades. Això els espectadors ja ho notarem l’any vinent. 

Dependència de TV3

Fins ara, es pecava de la dependència de TV3. Recordem que la televisió autonòmica catalana està obligada a invertir el 6% dels ingressos a produccions audiovisuals. Però darrerament les ajudes s’han escurçat i molt. Les aportacions de TV3 han passat de 25 milions el 2010 a 5 milions el 2016. Tot apunta que en els exercicis 2017 i 2018 aquestes xifres seguiran caient, ja que la pròpia TV3 té problemes seriosos de finançament ara mateix

I amb aquest panorama què podem fer? Quina recepta màgica es pot aplicar? Primer de tot, tenir consciència que tenim un problema amb el nostre cinema. Tot seguit, cercar el suport de les grans plataformes digitals. Crear acords, buscar nous programes de subvencions amb ells. Rodar parlant de temes universals, construir històries que Netflix, per exemple, pugui emetre a Alemanya o al Japó. La sèrie de televisió Merlí n’és tot un exemple

Es podrien fer més accions. Crear un gran portal d’internet oficial amb informació de totes les novetats del nostre cinema. Promocionar-lo molt més per les xarxes socials. I ja posats, fer dels Premis Gaudí tot un esdeveniment d’una setmana de durada amb sessions per a productores internacionals que inverteixin en productes creats aquí. 
Òbviament es necessita molta més inversió pública. Seria ideal des de la Unió Europea una quota fixa per al cinema català. I també cicles per veure pel·lícules catalanes a tots els pobles del país i una major presència a les escoles i instituts on es podria estimular els alumnes a conèixer millor els directors i actors gràcies a xerrades i col·loquis. 

I a aquestes idees encara en podríem afegir moltes més. Donar més facilitats per tal que els joves directors comencin la seva carrera, apropar els estudiants a fer curtmetratges i potenciar, fins i tot, noves eines com els mòbils per crear petites obres d’art. I això sí, intentar atreure els espectadors amb històries vibrants i úniques. Potser no hi ha diners al sac, però a casa nostra sí que som rics en talent i en originalitat.

Periodista. Periodista cultural a IB3, va ser cap de cultura a ‘8 al dia amb Josep Cuní’ i va treballar a Canal Reus TV i la delegació de TV3 a Tarragona. Va començar a ‘La Veu de Flix’ i al ‘Diari’.

Temas

Comentarios

Lea También