Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Tenim un greu problema a Àfrica

Com es podran frenar dotze milions de persones que volen venir a Europa des d´Àfrica?
Whatsapp

Té Europa capacitat per absorbir el riu incessant i creixent d’immigrants africans? És evident que no. Té capacitat per uns milers, però durant un temps limitat. I el que està passant té un crescendo més que inquietant perquè, com més immigrants s’acullin, més voldran venir i ho faran de forma imparable.

Podem veure el mateix problema des d’una altra pregunta, absolutament retòrica: Es soluciona el problema d’Àfrica traslladant tots els africans a Europa? L’evidència és òbvia.

Europa, malgrat tot, no es planteja més que tractar de solucionar la immediatesa. És a dir, que acut a la vella fórmula per la qual «el que és urgent no deixa fer el que és important». D’aquesta manera anem malament. I així, anem obrint portes a una immigració que esvera, acudim a fórmules d’humanitarisme i diem que Europa pot absorbir un parell de milions d’immigrants. Alemanya ja ha acceptat acollir a sis-cents mil.

El problema no són els dos milions que Europa pot acollir, sinó els quatre o cinc que, sabent que Europa obre portes, s’acumularan a les fronteres, més els quatre o cinc de l’any vinent i els dels anys successius. Pot Alemanya absorbir sis-cents mil immigrants cada any durant una dècada? Pot Espanya, amb més de dos milions d’aturats rebre un milió més d’immigrants? Molt em temo que la resposta és un no taxatiu.

Tot això comptant que el tipus de persones que emigren d’Àfrica i de Síria no tenen pràcticament cap preparació per a cap ofici. Quin lloc de treball se’ls pot oferir? Estan disposats a treballar quaranta hores setmanals com tothom? O el que passaria és simplement que aquests immigrants omplirien els nostres carrers amb activitats gens productives?

La solució al problema d’Àfrica és complexa i jo no puc oferir-la en quatre ratlles, ni en un llibre, però passa per una condició indispensable: el problema africà s’ha de resoldre a l’Àfrica. I ho han de resoldre, en primer lloc, els que estan en deute amb Àfrica, les metròpolis d’aquelles colònies que els van explotar i, especialment, van intentar que els africans no prosperessin.

En segon lloc, l’han de resoldre els que encara avui extrauen riquesa d’Àfrica, començant pels diamants i acabant per la fusta, el cacau i altres fruits tropicals.

En tercer lloc, ha d’intervenir el conjunt de nacions, coordinats per un ens superior, especialment per la silenciosa ONU, que en aquests moments sembla no tenir cap missió especial al món.

La formació dels africans –la seva educació, en definitiva– és essencial per poder establir un futur prometedor en aquell continent. Un futur a assolir amb el compromís de tots, començant pels mateixos africans.

Hi ha països en aquell continent que encara tenen una excessiva dependència de les antigues metròpolis, un vici que s’ha de desarrelar. Ja sé que un canvi així no és cosa de quatre dies ni de quatre setmanes. Però, mentre no es posi fil a l’agulla, anirem contant quants immigrants podem assolir, mentre també contem els que realment entren (xifra sempre superior a les expectatives) i, malauradament, les xifres dels que perden la vida creuant el Mediterrani de forma primària, amb l’engany de màfies negreres.

Formar, dotar d’elements per al desenvolupament, estimular l’activitat, reprimir els abusos d’aire explotador i portar una política d’integració al món desenvolupat, és el camí. Però és un camí lent i llarg. I la classe política europea no està per aquestes històries. Sembla –pel que veiem cada dia– que només els interessa el moment actual.

És cert que s’han d’atendre aquestes urgències perquè no s’ha sabut planificar i ajudar abans. I també és cert que si mentre s’atén la gent que va arribant ara es projecta un programa de futur, la sagnia africana i la invasió a Europa serà infrenable. Europa creixerà en nombre de ciutadans, però alimentant les classes socials més baixes.

Problema greu que ningú està posant sobre la taula. Aquest és el panorama indignant que els polítics europeus –dins els quals hi ha els espanyols– no volen afrontar. Potser el problema més greu del nostre continent en aquests moments; un problema que pot canviar el rumb de la Unió Europea.

Em pregunto si ningú pensa com es podran frenar els dotze milions de persones que volen venir a Europa des d’Àfrica. Perquè si no es frenen, tots –els africans i els europeus– ho passarem malament.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También