Tensar la corda, arriscat dret a lluitar però sense perjudicar els altres

Estic gratament sorpresa de no sentir aquests dies un bombardeig de notícies de diferents col·lectius que es dediquen al sector serveis amenaçant de fer vaga uns dies concrets de febrer. Uns dies que ja els tenim a tocar, en concret em refereixo a la setmana del 25 de febrer quan està previst que Barcelona aculli una edició més de l’esdeveniment tecnològic més important del món, el Mobile World Congress (MWC). 

Últimament el MWC s’ha convertit en un punt de concentració de totes les protestes laborals, tot i que aquest any sembla que la situació no està tan convulsa com en altres edicions. Taxistes i vehicles de transport amb conductor (VTC’s) fa uns dies que ja han tingut les seves esbatussades i ara hi ha una inestable treva. Està per veure què passarà durant el congrés. De moment els que sí que han anunciat vagues són els treballadors del Metro, que han convocat aturades de dues hores, i també hi ha amenaça de vaga dels vigilants dels controls de seguretat de l’Aeroport de Barcelona-El Prat. 

Encara queden uns dies i tot pot canviar, poden sorgir amenaces de vagues, protestes i manifestacions com a bolets. Tothom té dret a lluitar pel que consideri oportú i té lògica que es faci quan més visibilitat pot tenir la seva lluita. Quina millor oportunitat que el Mobile quan els ulls del món estan pendents de Barcelona. Ara bé, com va dir el filòsof John Stuart Mill, la llibertat també té límits que vénen marcats pel perjudici que pots fer als altres.

Fa uns dies vam saber de boca del màxim responsable del Mobile, John Hoffman, que l’edició passada va estar penjant d’un fil pel conflicte polític. Ja tenien dues ciutats aparaulades par acollir el congrés, cap espanyola, si no era possible celebrar-lo a la capital catalana. 
Els organitzadors saben que Barcelona els ofereix bones comunicacions, preus raonables –si es comparen amb els d’altres ciutats punteres europees– i un bon clima. Però no estan per punyetes perquè saben el valor del que tenen entre mans i que hi ha altres ciutats com París, Milà o Dubai que fa temps que fan mèrits per aconseguir-lo. Per això demanen estabilitat. 

El Mobile World Congress és cada any una oportunitat per mostrar al món la nostra capacitat organitzativa, creativa i acollidora, a més del gran impacte econòmic que deixa a Barcelona i que també esquitxa a una part de Catalunya, gairebé 500 milions d’euros.

Qui en surt més beneficiat és el sector serveis. En una setmana es troben a Barcelona més de 100.000 persones, la majoria amb alt poder adquisitiu i amb una despesa mitjana diària de 300 euros, que omplen hotels, restaurants, botigues i busquen espectacles i companyia en les hores d’oci que generen milers de contractes de feina temporal per donar servei als congressistes.

Tinc un conegut que treballa en una oficina bancària i cada any planifica una setmana de les seves vacances durant les dates del Mobile. I no és perquè vulgui fugir de la ciutat sinó tot el contrari. Aquests dies treballa de xofer per a una empresa de vehicles de lloguer de luxe. Un bon nivell d’anglès i conèixer la ciutat li proporcionen un bon sobresou. Explica que en una setmana guanya tant o més que treballant un mes al banc, sobretot per les generoses propines que li deixen els clients. Al seu cotxe poden pujar les principals personalitats del món tecnològic.

No tothom hi està a favor 
No tothom està a favor del Mobile, hi ha un gran part de la població que no en treuen res d’aquest congrés i els hi és indiferent, o fins i tot hi ha gent que hi està en contra. Però ens afecti directament o no és un fet que aquest congrés dona prestigi i reconeixement internacional no tan sols a Barcelona sinó també a Catalunya en general. Es fan negocis i es tanquen pactes al més alt nivell, acords que repercuteixen a l’economia global de Barcelona i del país. 

Tant de bo ningú tensi la corda i no s’arribi a trencar. Oportunitats com aquesta s’han de cuidar i no deixar escapar.