Test d’agudesa visual. Retolador fluorescent en mà, caceu les paraules foranes

L’altre dia vaig entrar en un ciber i hi havia un noi que portava un piercing, em va dir que era self-service. No sé per què però no em va donar gaire bon feeling, no sé si era pel seu look o perquè portava walkmans. Jo de fet tenia una mica d’estrès i no pretenia que fes de public relations ni li demanava una selfie, només volia saber si tenien wi-fi.

Aquesta història podria ser perfectament real, però es tracta només d’unes quantes paraules catalanes unides per deu anglicismes. Tots els qui ho heu llegit heu entès perfectament de què parlava i no per això dominem l’anglès. Les paraules d’altres idiomes que s’instal·len a la nostra llengua sovint ho fan per ajudar-nos a abreujar, o bé per aportar-nos noves maneres de referir-nos al món en constant canvi. Serien per exemple les que fan referència a l’àmbit de la informàtica o d’internet. El hardware, el software... qui no porta un pen-drive a la butxaca o no es connecta al cotxe per Bluetooth? Qui més qui menys tenim un smartphone que gairebé no envia sms però si whatsapps i e-mails. Hi podem consultar Twitter, Facebook, Instagram i totes les App que vulguem (alerta amb les fake news que cada dia n’hi ha més i poden passar desapercebudes).

Fer likes a les fotos dels nostres amics (encara que algunes hagin passat pel Photoshop, i d’altres s’hagin fet líftings de debò), mirar vídeos de celebritys, de youtubers, penjar algun post o guardar les fotos a l’ecloud. No us oblideu mai de posar el password. 

Ara hi ha la moda del menjar light malgrat que podem trobar força botigues de muffins o cup cakes, encara que aquí fa segles que mengem magdalenes.

Ens és també difícil anar al cinema i no fer ús d’expressions com flash back, thriller, western, cowboy, tràiler, remake o spoiler, als més curiosos els interessarà el making of.
Quan venen estrelles a tocar a casa nostra és habitual sentir a parlar del backstage, del càtering que els serveixen, del manager, del marketing que els envolta... 

Avui ja no hi ha solteres ni solters, només singles. Ara que hi ha fal·lera per les sèries, és important tenir a casa un Home cinema per sentir el so amb tots els matisos, fins i tot quan fem zàping i tenim la sort d’enxampar algun show d’algun cantant que ens faci apujar el volum.

Parlant de música, quants aneu a fer jogging, footing, runing, a córrer en definitiva, amb auriculars escoltant els vostres hits preferits organitzant-los com si fóssiu un dj? Qui diu córrer diu anar en bicicleta estàtica a tota velocitat com si no hi hagués demà, o sigui spinning. Clar que hi ha qui prefereix tenir un personal trainer, altrament conegut com un entrenador personal, que també n’hi ha de catalans i catalanes i s’han de guanyar la vida. 

Ara que hem entrat en el món de la superficialitat més absoluta i innecessària, cal reivindicar la nostra llengua. D’acord que hi ha neologismes necessaris que han omplert un buit, com el football o l’aeròbic, però en el món laboral hi ha molt d’esnobisme.
Treballem junts? No, ara fem coworking. Abans podíem quedar per fer una copa a l’acabar de treballar, ara fins i tot hi ha rètols als bars que conviden a la cervesa de l’after work. Suposo que els qui treballen al departament de branding, com els d’e-commerce, com el product manager i els de la bussines school tindran un coach que també s’apunta a la bajanada. A fer on-to-one és clar. No queda bé parlar de marca de l’empresa, comerç a través d’internet, director de producte, escola de negocis o preparador/entrenador que fa classes particulars.

Ara el naixement d’una empresa té el futur assegurat si ens hi referim com una startup.

Ice breaking, darrer descobriment
Vaig acabant no sense destacar una expressió que em va fascinar quan me la van dir fa poques setmanes. «El que cal abans de començar és fer un ice breaking». Aquí ho deixo. Si no aturem tanta traducció supèrflua, en lloc de trencar el gel acabarà fent aigües tot per tot arreu.

Us convido a reflexionar. La nostra llengua no és prou rica com per no deixar-nos enlluernar per paraules que per molt exòtiques que semblin no fan més que substituir les nostres? I no baixem la guàrdia que per Nadal ja he sentit a més d’un i d’una dir que envia christmas. Tant de bo dominéssim tan bé la llengua anglesa com ho fem amb els anglicismes. No ho oblidem, el nostre idioma té expressions més que de sobres per dir el mateix. Fins i tot podríem exportar-ne alguna... S’accepten propostes.

Montse Llussà és comunicadora. Va néixer a Reus, on va començar la seva trajectòria radiofònica. Treballa al ‘Versió RAC1’. Veu d’espots i programes a Canal Reus, TV3 i TVE. Graduada en logopèdia, és professora de veu a Blanquerna.