Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Totes les cartes del dia

Whatsapp

Vuelve a saltar la chispa de la afición al cine

Como amante del cine y de la apasionante actividad de ir al cine, he sido la primera en alegrarme al leer que en este año, que ya casi termina, 21 millones de espectadores han elegido disfrutar en la butaca de una película española. Parece que ha vuelto a saltar la chispa de la sintonía entre la industria y los espectadores.

Dejando de lado los motivos reales por los que se ha producido este cambio de tendencia, me gustaría romper una lanza a favor de todos los implicados en el sector que han trabajado duro en los últimos años para conseguir que este hecho sea una noticia.

También por todos aquellos que con la variedad de oferta, las buenas críticas, el boca a boca, las redes sociales y el impulso de ofertas en las salas y la fiesta del cine, se han reencontrado con la butaca y la pantalla que tan buenos momentos nos ofrece.

No me olvido de los fieles que con más o menos asiduidad no hemos dejado de ir al cine, y por ende, apoyar la industria y el sector.

El día que esta noticia deje de ser noticia será la ocasión para celebrarlo.

Anna Sabaté Salvador

(Tarragona)

Agraïment als serveis de Pediatria de l’Hospital Joan XXIII

He estat molt malalteta i els meus pares i avis em van portar a l’Hospital Universitari JoanXXIII, on des del servei d’urgències pediàtriques fins a la planta4a m’han tractat molt bé, i ara ja estic a casa.

El meu avi m’ha dit que els metges Gómez i Batlle, així com tot l’equip d’infermeria –auxiliars incloses– són els qui m’han curat i que he d’estar-los molt agraïda, perquè de seguida van endevinar el que jo tenia i em van donar els medicaments més bons.

Tan sols em van fer una punxada el primer dia per posar-me una via per on entraven dos tubets d’un aparell amb llumetes vermelles, però al cap d’uns dies ja m’ho van treure i, fins i tot, vaig poder sortir al passadís o a la sala de jocs i veure els dibuixos que hi ha a les parets, amb els gegants, els negritos i tots els animals del seguici popular; ah!, i també els nans de la Blancaneu i un pessebre amb la cova del nen Jesús.

Per tot això, perquè ja estava bona i perquè tenia un llit que em pujava i baixava, no me’n volia anar a casa. Ara estic molt contenta, i molt agraïda a tots. Un petó molt fort i moltes gràcies.

Mariona Sabaté Romo

(Tarragona)

L’escàndol de la plataforma Castor

Crec que tots estarem d’acord que tota persona té dret a ser feliç, o si més no a intentar ser-ho.

A la nostra societat entenem que per poder ser feliç es necessiten uns petits mínims, com podrien ser tenir salut, tenir una educació bàsica, un habitatge digne, alimentació, feina honrada...

També entenem que una persona, per mèrits propis, enginy i/o habilitat, té dret a fer fortuna, a enriquir-se, a acumular béns.

Ara bé, crec que també estarem d’acord que aquest segon dret, totalment legítim, té menys importància que el primer. Per tant, costa molt d’entendre com podem viure en una societat que permet pagar quantitats ingents a empreses que ja tenen beneficis perquè puguin tenir-ne més mentre es condemnen altres persones a viure en la indigència i en la misèria.

Com podem pagar a Castor, Abertis, Bankia,... mentre hi hagi una sola persona sense llar, sense dret a la salut o que passi gana?

Assís Torres

(Tortosa)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También