Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Totes les cartes del dia

Whatsapp

El que faltava pel duro

El que faltava pel duro, sí senyor!: que alguns mitjans de comunicació, tant escrits com orals, els preocupi el sou que percep anualment el president de l’Estat espanyol, Sr. Rajoy, pobret. Un servidor pensa que la xifra, 75.000 euros (12.000.000 de les antigues ptes.), no està gens malament. Qui els enxampés!

De cap manera s’hauria d’equiparar el sou del Sr. Rajoy amb els dels alts funcionaris de l’Estat i d’altres, tot i que la seva responsabilitat sigui, òbviament, més gran que la dels alts càrrecs. No seria més lògic, tal com està assignat el salari mínim interprofessional (SMI) actualment, fer-ho a l’inrevés? 75.000 euros no són cap petitesa.

Per què a qui preocupa el ‘baix’ salari del Sr. Rajoy no li preocupa el SMI, ni el dels mileuristes?

Pere Serra Vilas

(Tarragona)

La crisis ya es historia

La crisis ya es historia, al menos eso dicen desde el Partido Popular, con su presidente al frente, aplaudido por todo su gabinete, en especial la ministra de Empleo, y corroborada en la foto por los sindicatos y patronal.

Ahora que se acercan las elecciones, se han acordado de que tenían que firmar un pacto social, han tenido que pasar más de tres años de gobierno del Partido Popular para que se dieran cuenta de que existen casi 5 millones de desempleados, algunos en situación muy desesperada y han visto la ocasión para hacerse la foto gobierno, patronal y sindicatos, pensando en las inminentes elecciones del año 2015, para proponer una ayuda social de 426 euros/mes, durante seis meses, a la que serán acreedores cierto tipo de desempleados.

El oportunismo ha quedado patente, después de más de tres años de gobierno se acuerdan de que en España hay un colectivo muy importante, 4,5 millones de desempleados que no ven el final de la crisis que promulga el presidente del Partido Popular, Mariano Rajoy, y que aplauden sus amiguetes, prensa afín y, como no, sindicatos y patronal. La segunda cuestión sería las condiciones para ser beneficiario, haber agotado las prestaciones por desempleo, tener cargas familiares y carecer de rentas. La otra es la duración de la misma, seis meses y después, ¿qué?

Una cosa sí que han conseguido, que ya no se hable tanto de la corrupción bipartidista y sindical que nos ha arruinado y pretenden seguir haciéndolo que prometiendo nuevas esperanzas de vida social, eso sí, tratando de desprestigiar a cualquier partido que denuncie sus trapicheos y estafas, con falsas informaciones que ya nadie cree, han puesto demasiadas trabas a que se supiera la verdad y el pueblo es consciente. La prueba está en que fueron muy generosos con los rescates bancarios y muy austeros en ayudar al desempleado.

Emili Roca Miguel

(La Nou de Gaià)

El nostre tió

Distingits senyors: és un vailet tan eixerit, que ningú li fa els sis anys que té. Tan estudiós al seu primer any de primària, fins al punt de treure les millors notes de la seva classe. És el nostre nét.

Miràvem fa uns dies, junts, l’estropellat tió, acabat d’arribar enguany del bosc de nou, a donar-nos il·lusió altra vegada, als més petits i als més grans, a tots en família, quan em preguntà: «Avi... com pot ser que un tió i tan vell pugui cagar tantes coses bones com se li suposen?».

Enmig de dos focs, vaig poder balbucejar que el tió és màgic, confiant que no s’acabi encara la innocència, que no hauríem d’haver perdut mai.

Ramon Roselló Gili

(Tarragona)

Arrencar el full

Somric. Gaudeixo cada 31 de desembre. Arrencar el full del calendari em proporciona esperança, optimisme, il·lusió. Enrere queden esborralls, taques, fulls arrugats, frustracions, metes no assolides. En l’horitzó percebo: emocions, nous projectes, moments d’amor, ambicions que pretenen ser compartides. Més cabells blancs, mal dissimulats pel tint, que impliquen vivències i experiències. Més anys, recorden que molts amics ja m’han deixat.

Dia 1: no em fallis. Il·lumina’m amb els teus raigs. Dóna’m fortalesa i constància. Dóna’m generositat i mires altes. Dóna’m transcendir el quotidià i que sàpiga descobrir que és en les coses petites de cada dia on hi ha el que és diví.

Pilar Crespo Álvarez

(Tarragona)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También