Totes les cartes del dia

Ara ho entenc tot

Llegeixo al Diari que el senyor Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona, es postula davant de CiU com a candidat a l’alcaldia de Tarragona. Jo acabo d’entendre-ho tot. Mai la Cambra de Comerç havia fet tantes propostes polítiques com en els últims temps. Mai havia tingut un «responsable» d’infraestructures que, ves per on, és diputat de CiU a Madrid. I mai la Cambra havia estat un fòrum sobiranista. És clar, ara s’entén.

I en el terreny municipal, també. El senyor Abelló ha tingut, com a president de la Cambra, un paper que transcendia del seu interès com a paradista (de nom Capità Sardina). Ara s’entén perfectament el seu últim estudi contra Ballesteros sobre aparcaments o la seva postura per bloquejar les obres del Mercat.

Ara s’entén tot. El senyor Abelló estava en fase de fer mèrits. I els comerciants i les empreses, a la Cambra pagant-li la seva campanya. Resulta curiós com arribem a ser de curts quan davant nostre tenim un que va de llest! Entre tots els comerciants de la Cambra li han pagat la festa!

Joan Coll i Sastre

(Tarragona)

La Grossa pincha

Los números son muy claros: los catalanes hemos gastado 20 veces más dinero en el «Gordo» de la Lotería Nacional que en la «Grossa» de la Generalitat.

Lo de la lotería catalana estaba pensada para ser una de esas flamantes «estructuras de estado» que tanto entusiasman a Artur Mas pero el experimento ha resultado un pelín fallido: ha caído su facturación, más de la mitad de billetes no se han vendido y, para colmo, el primer premio, gran parte del segundo y casi todo el tercero han quedado sin ganador.

La «Grossa», en vez de una lotería, parece un impuesto nada encubierto. Y, como guinda, aparecen los políticos de la Generalitat tapando el fracaso de ventas y premios diciendo que «todos hemos ganado» y que ahora la Generalitat tendrá unos millones más.

Juan Sánchez Manrubia

(Barcelona)

El pessebre de l’Argilaga

Des de fa alguns anys els veïns i les veïnes del poble de l’Argilaga, celebren un pessebre vivent a la plaça del poble (un dels més grans de la comarca del Tarragonès). El d’enguany va tenir lloc diumenge, 28 de desembre.

Es va començar a celebrar el 2004 amb Armand Puig, director de l’Institut de Ciències Religioses de Sant Fructuós, com a organitzador. Durant alguns anys es va deixar de celebrar però a partir del 2012 s’ha reprès la celebració amb més força que mai.

S’obren els portals de les antigues cases pairals, per sojornar durant algunes hores estampes nadalenques de la vida de Jesús (l’adoració dels Reis, la cova dels pastorets, el naixement de Crist, etc.). També hi trobem escenes que fan referència a antics oficis amb estris de la vida pagesa (el forn de pa, la fusteria, la peixateria, l’obrador de rajoles, etc.).

Durant el recorregut d’enguany es podia degustar vi de la Cooperativa, pa torrat amb oli novell i llonganissa, bunyols dolços de carabassa, pastetes marroquines i orelletes mexicanes. Tampoc hi faltaren animals com el ruc, les gallines, el gall o les ovelles.

Marc Dalmau

(L’Argilaga)

Nos merecemos lo que tenemos

Hace tiempo me dijeron que cada país tiene los políticos que se merece. Yo siempre creí que los españoles no lo habíamos hecho tan mal como para merecer tanto, pero, ahora veo que me equivocaba: nos merecemos lo que tenemos porque hemos permitido la corrupción desde hace muchos años y ahora es de hipócritas escandalizarnos. Me explico: ¿Cuántos años hace que salió a la luz el tema de los fondos reservados en los que metían la mano hasta las secretarias, y que incluso se utilizaron para financiar asesinatos desde el mismo Ministerio del Interior?

Francesc Puig Raposo

(Tarragona)