Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Totes les cartes del dia

Whatsapp

Per què la Passió de Reus no es pot representar

Fa 17 anys que Llop’s Teatre SF/87, amb motiu del seu 10è Aniversari, va començar una nova producció a Reus, omplint un buit que hi havia en les nostres contrades, la construcció d’una Passió amb text i música original i amb identitat pròpia. Sabíem que requeria molts esforços i recursos, però posar Reus en el mapa de les Passions ens va encoratjar a treballar per la ciutat.

L’aventura ha estat una odissea des del principi i amb un finançament raquític vàrem començar. Al llarg d’aquests 17 anys la il·lusió de més de dues-centes persones... d’actors, músics, comptables, tècnics, il·luminadors han contribuït d’una forma desinteressada fer realitat un espectacle digne i seriós.

Per motius aliens a la companyia, els organitzadors hem decidit desconvocar l’esdeveniment de la Passió de Reus 2015, ens hem vist obligats per no tenir els fons necessaris per sufragar el mínim de despeses econòmiques i tècniques que la passió genera, o sigui que no la podem fer a causa de la manca de recursos econòmics i tècnics tant públics com privats, ja que les ajudes de la Generalitat departament de Cultura, Diputació i Ajuntament han desaparegut.

Les reunions fetes han sigut infructuoses i sense clarificació. Per tot, la companyia lamenta les molèsties que aquest fet pugui causar.

Creiem que hem fet una Passió que constitueix un dels arguments dramàtics més importants de la cultura occidental i la identitat catalana.

És per tot això i més que diem a reveure més que satisfets, podem dir que Llop’s teatre SF/87 ha viscut un dels moments millors. Cal també donar les gràcies a totes les entitats i persones que han fet possible dur a terme fins ara la Passió de Reus. Tot un somni. Llàstima, la realitat. Adéu i gràcies.

Josep M. Llop Cabré

(Director de Llop’s Teatre)

Baranes al camí de ronda

El camí de ronda que des del Coll de Balaguer ressegueix la costa fins al Delta, és, indiscutiblement, un dels grans atractius de les Terres de l’Ebre per als visitants amants del paisatge, els horitzons, la natura i el patrimoni. De fet, encaixa perfectament en els valors que han portat a la declaració de les Terres de l’Ebre com a Reserva de la Biosfera.

Aquest camí històric forma part del gran itinerari del GR-92 i, fins a l’actualitat, ha estat en bona part mantingut per voluntaris excursionistes coordinats per la FEEC. Està clar que els voluntaris no poden fer-se càrrec de totes les tasques que comporta el manteniment dels camins tradicionals, que van més enllà de repintar una marca o desbrossar matolls.

Per aquesta raó, la subvenció de 400.000 € (!) que ha demanat el Consell Comarcal del Baix Ebre per a invertir en el camí, hauria de ser una bona notícia. Tanmateix, segons com es facin servir, poden ser tot el contrari: un desastre.

Malauradament, tots coneixem massa exemples que, encara que benintencionats, volen millorar un espai han aconseguit precisament el contrari. El gran valor del nostre camí de ronda és la seva simplicitat, la seva naturalitat, la seva salvatgia. És això el que el fa valuós. Omplir-lo de baranes de fusta (a la natura no hi ha hagut mai baranes) o qualsevol altre artefacte de tipus urbà, serà paradoxalment, desmillorar-lo, fer-lo menys atractiu per nosaltres i pels futurs visitats, en definitiva, empobrir-lo.

Qualsevol actuació implica entendre que és un camí històric i que cal utilitzar tècniques tradicionals de construcció, com per exemple, la pedra seca. És hora de pensar amb els valors del segle XXI i no del segle passat.

Jordi Buxonat i Abellan

(El Perelló)

Política i paradisos fiscals

Ara resulta que l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa es nega a entregar al jutge Pablo Ruz les dades bancàries que afecten l’extresorer del PP Luis Bárcenas i el cap de Gürtel, Francisco Correa, al.legant que «Espanya no ofereix explicacions prou convincents sobre el frau fiscal» afegint que «en aquest cas, no pot concloure’s l’existència d’un frau fiscal conforme al dret suïs».

En canvi, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que va ser acusat de tindre un considerable capital a Suïssa –el qual presumiblement finalment hauria estat tramès a Andorra–, aconseguí «en quatre dies, i no en quatre anys, com sol ocórrer», segons manifestà ell mateix, una nota firmada per la consellera i el conseller jurídic de la Unió de Bancs Suïssos (UBS) que afirma que no tenen als seus llibres «cap compte amb el seu nom».

Però paradoxalment encara no ha aconseguit un document similar d’Andorra. Amb tot aquest batibull de comptes corrents a Suïssa també s’hi inculpà al president Artur Mas, però sembla que les investigacions van ser aturades. En canvi, les que afecten l’alcalde Trias –segons el ministre Fernández Díaz– de moment estan guardades a l’armari. L’opacitat dels paradisos fiscals i els laberints de l’alta política són inescrutables...

Jordi Pausas

(París)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También