Totes les cartes del dia

La culpa es del muerto

El culebrón de los Pujol y de su supuesta ‘herencia’ ha tenido un nuevo episodio en las declaraciones de la familia ante el juez, aunque no hayan servido de mucho. Jordi Pujol se limita a hablar de unos supuestos «papeles» que nunca muestra; Marta Ferrusola, con su genio y figura habituales, se ha negado por completo a declarar y los hijos del matrimonio sufren una cierta amnesia y dicen que no «recuerdan» el dinero que recibieron.

La única novedad es que el exhonorable ha puesto los focos sobre el responsable de la custodia de su fortuna en Andorra al que ya nombra y que, casualmente, ya murió. Me ha recordado al caso Palau en que CiU también responsabilizó a un tesorero fallecido, que por razones obvias no podía defenderse, de su relación con el ya condenado Félix Millet. Y es que ya se sabe: los muertos suelen tener la culpa.

Teresa Lozano

(Tarragona)

25 anys sense mossèn Joan

Enguany es compliran els 25 anys després del traspàs de mossèn Joan Masip i Franch, que exercí a les parròquies de Riba-roja, els Guiaments, Cabacés, Masroig, la Torre de l’Espanyol, la Figuera, Miravet i Benissanet.

A la Figuera el mateix any de la seva mort, 1990, es dedicà una placa a l’ermita de Sant Pau i al Masroig una placa a la rectoria el 2010. També el 1995 l’associació Ceradai va dur a terme actes amb motiu del 5è aniversari del seu traspàs en els municipis que va exercir i el 2010 amb motiu dels 20 anys el Masroig va dur a terme un acte multitudinari i únic amb el suport del Centre d’Estudis del Priorat.

Enguany, amb motiu dels 25 anys del seu traspàs, demà divendres, dia 30 de gener, i com a primera activitat de la festa major es durà a terme un primer acte en el seu poble natal, Cabacés, a dos quarts de vuit de la tarda, a la sala del Cafè. També farem esment en memòria seva junt amb el record de la dona empresària i cooperativista del segle XX del Priorat, Assumpció Peyra Ametller, que enguany es compleix el 5è aniversari del seu traspàs. L’acte s’iniciarà amb un record al professor Sr. Montagud, ja que el 2014 hem celebrat el 30è aniversari de la seva mort ‘3o anys després del Museu Eco d’El Greco de Cabacés’.

Aquest any hi haurà actes a tots els pobles on va exercir Mn. Joan Masip, també es recopilarà tota la documentació d’articles, escrits, fotografies al voltant de las seva vida, així també se’n durà a terme un estudi biogràfic, psicològic i espiritual.

Al primer acte de Cabacés, poble natal, estan convidats totes les persones que el van conèixer, així com periodistes, escriptors... alcaldes/ses i persones compromeses en el món de la cultura al Priorat i de la Ribera d’Ebre, així com de la resta de Catalunya.

J. M. Ferran i Torrent

(Coordinador general

de Ceradai)

Tornarem a dir prou!

Amb relació a l’acord a què arribaran CiU i PSC per tal de modificar el DL 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprovà el Text refós de la Llei de protecció dels animals, amb la finalitat de permetre un retorn encobert de les abolides curses de braus a Catalunya, se’m passen pel cap una sèrie de preguntes: la tortura és aquella pràctica amb la qual la Catalunya que es preveu independent es vol mostrar davant del món? A partir d’ara les oficines de turisme promocionaran les tientas per a turistes psicòpates? País lliure, net i nou significa un pacte de ‘no agressió’ amb els mafiosos tauròfils? S’atreviran a vulnerar la seva pròpia llei tot modificant-la per retornar privilegis als torturadors?

Senyors/es parlamentaris/es: per què no una modificació de la llei contra la violència masclista? Si arreplego un parell de maltractadors de dones i negociem amb llàgrimes als ulls que no podem viure sense rebentar-los la cara, podria prosperar?

Toni Teixidó

(Tarragona)

Jo no sóc Charlie

Condemno de tot cor i rebutjo els atemptats perpetrats a París per terroristes islàmics, i tots els atacs de violència de qualsevol signe. Estic totalment d’acord amb la llibertat d’expresió i de premsa. Ara, això no dóna cap dret a ferir, insultar, menysprear o burlar-se de la fe o dels valors dels ciutadans de signes diferents. Sóc cristiana i intento ser coherent amb la meva fe. Quan insulten o es burlen de les meves creences, em sento ferida.

A Síria, Afganistan. Nigèria, Líbia... maten persones cristianes, segresten a nenes cristianes, roben i cremen les seves esglésies, i no hi ha ressò d’aquests atemptats ni mobilització de cap mena. Quan defensarem a tots de la mateixa manera?

Mercè Marquès Amat

(Terrassa)