Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Totes les cartes del dia

Whatsapp

Crim a la plaça Prim

Durant l’alcaldia del Sr. Gavino de la Maza Muñoz, del gener a l’octubre del 1869 –ell va ser el primer alcalde elegit per sufragi universal–, a Tarragona passaren uns lamentables i esfereïdors esdeveniments, dels quals no fou pas l’Ajuntament el responsable.

A la plaça del General Prim de Tarragona el dia 20 de setembre del 1869 va caure assassinat el governador civil en funcions Raimundo de los Reyes García. Amb aquest assassinat, la vida de la ciutat farà uns girs amb unes conseqüències que influiran, més enllà de l’àmbit republicà, en la relació del partit republicà en el Govern.

El fet serà l’antecedent de la insurrecció federal de l’octubre del mateix any. L’origen dels fets el trobem en l’homenatge al tinent general Blas Pierrad i els republicans que participaren en els Pactes de Tortosa.

A les 16.30 hores arribà en el tren de València una multitud acompanyada de música i banderes. El tinent general fou conduït a una carretel·la. Els músics tocaven aires patriòtics, i, entre l’onejada de banderes, es podia llegir el lema «visca la República Federal». Cantant visques i aclamacions, l’acompanyaren tots en direcció a la Part Alta de la ciutat.

En direcció oposada a la de l’acompanyament del tinent general Blas Pierrad, baixava el secretari Reyes, acompanyat de l’inspector de vigilància i dos salvaguardes.

En arribar a la plaça del General Prim, el governador en funcions s’avançà als que portaven les banderes, i els intimidà sota la consigna que les retiressin.

Intentant oposar-se a l’homenatge al tinent general republicà, el Sr. Reyes va rebre espentes, cops (sembla que portava un revòlver a la mà) i ganivetades, i va caure a terra greument ferit.

El dia 25 de setembre del 1869 el Diari publicà extractes d’opinions de diferents diaris i en tots es condemnà l’acte; però jutjant les causes de forma diversa segons el caràcter polític, alguns diaris republicans censuraren la postura del Sr. Reyes, que «va ser sacrificat per la indignació revolucionària, quan es proposà restringir un dret sagrat. Els visques i les aclamacions estan sota l’empara de la Constitució democràtica, mentre una llei no les prohibeixi expressament. Deploren el succeït a Tarragona amb tota l’energia, però la sang vessada al sol de Tarragona cau per igual sobre les interposicions monàrquiques i sobre les passions demagògiques...»

Es dissolgué l’Ajuntament i es disposà que seguís funcionant de forma interina fins que es designessin les persones d’una nova corporació. El judici als processats i encausats per l’assassinat del Sr. Reyes tingué diferents condemnes. Cinc penes de mort, a garrot, quatre a cadena perpètua i tres entre vuit i dotze anys.

Josep Suriol Sardà

(Tarragona)

Llistes d’espera a l’Hospital de Reus

Vaig quedar astorat en llegir abans-d’ahir l’article del Sr. Joan Morales on afirmava que el temps màxim d’espera per a intervencions quirúrgiques a l’Hospital de Reus era de sis mesos.

La meva dona pateix una necrosi en el turmell (malaltia degenerativa de l’os del turmell) i porta a la llista d’espera des del 21 de febrer del 2014, quasi DOTZE MESOS. En aquest temps els hem escrit dues cartes i en cap ens han sabut dir en quina situació es troba el seu cas.

La meva dona es diu Anna M. Eslava Pérez. Si us plau, corregeixin aquesta notícia, ja que no és certa. Gràcies.

Lluís Bosch Prats

(Reus)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También