Totes les cartes del dia

19 mayo 2017 23:35 | Actualizado a 22 mayo 2017 11:34
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Què va passar amb Catalunya Caixa?

Per fi CiU ha nomenat el seu candidat a l’alcaldia de Tarragona. Ha estat com un part difícil, com una lluita a l’amfiteatre en què els lleons de Barcelona han devorat la pobra Victòria Forns i han imposat com a contrincant de l’alcalde Ballesteros l’independent Albert Abelló. Sembla que era l’únic candidat possible ja que, tal i com va afirmar el mateix Abelló, entre tots els càrrecs polítics de CiU a Tarragona no n’hi ha cap que mereixi ser regidor. Ara bé, la pregunta és la següent: aquest senyor és realment independent? Queda clar que no era militant, però també és conegut que hi ha hagut mostres d’afecte i favors entre CiU i ell.

No oblidem que, com a president de la Cambra de Comerç, sempre s’ha mostrat a favor de la Generalitat. Per exemple, tenint als pressupostos de la Cambra i per extensió dels comerços i les empreses de Tarragona ni més ni menys que a Pere Macias, diputat de CiU al Congrés dels Diputats on és portaveu de les comissions de Pressupostos i Foment. Per cert que la vinculació de Macias amb la Cambra tarragonina, on desenvolupa funcions i responsabilitats en matèria d’infraestructures, no apareix reflectida entre les activitats declarades pel propi Macias al Congrés.

Però sens dubte la gran obra col·laborativa entre Abelló i CiU va ser la que va permetre col·locar l’ara candidat a l’alcaldia en el consell d’administració de Catalunya Caixa, una cadira excel·lent i ben retribuïda malgrat que va portar pràcticament a la fallida a l’entitat. De tot plegat en podem deduir que si bé el senyor Abelló no és militant de CiU, sí que han existit favors mutus amb la cúpula del partit. Així, és més fàcil entendre la ganivetada que li han clavat a Victòria Forns.

Joan Coll Sastre

(Tarragona)

Un pipicán menos en Reus

«Se ha hecho uno nuevo detrás del Aldi», me decía el operario que desmontaba el pipicán de delante de los Ploms. Yo le contestaba: «no, no está detrás del Aldi, está a tomar por culo». Porque lo está. A 1 kilómetro de distancia. La única forma de llegar allí es pasando por delante del Lauren, por calles mal iluminadas sin servicio alguno. Allí es donde nos han movido el pipicán. ¿Quién ira a ese pipicán, a las 7 de la mañana, a las 6 de la tarde cuando no haya ya luz, a las 11 de la noche? ¿Qué padre dejará llevar al crío el perro en medio de un polígono? ¿Qué abuelo de 70 años se adentrará en un polígono? ¿Qué loco ira allá en un día ventoso como los de este fin de semana? ¿Quién usará ese pipicán?

¿No será el antiguo proyecto del follódromo, de Santamaría, resucitado antes de las elecciones por nuestro bien amado señor alcalde? No sé qué será, pero un pipicán en medio de la nada no es un pipicán.

Josep M. Pons Roca

(Reus)

Los ‘valores’ del Barça

Josep Bartomeu, presidente del Barça, acaba de ser imputado por delito fiscal relacionado con el fichaje de Neymar. Vaya por delante que tengo simpatía por el Barça pero la respuesta del club ha sido desacertada. Lo de que el presidente firmaba los contratos por ser una figura institucional, pero que no sabía casi lo que firmaba, me parece muy poco sólido. Y los millones pagados de forma ‘voluntaria’ para intentar zanjar el tema demuestran que eran conscientes de que algo no se había hecho bien. Lo que resulta más preocupante para la imagen del Barça es que en las últimas décadas todos los presidentes de esta institución de Cataluña de primer orden han tenido problemas con Hacienda: desde Núñez a Rosell pasando por Gaspart y Laporta. ¿Dónde estaban esos ‘valores éticos’ del club de los que tanto hablaban en sus discursos?

Antoni Peiró

(Lleida)

Comentarios
Multimedia Diari