Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Totes les cartes del dia

Whatsapp

Visca el senyor Mario Draghi

Va dir el Sr. Rajoy fa ja alguns dies que la crisi ja l’havíem superat, i més de quatre es varen posar les mans al cap dient «què diu aquest home sabent que tenim milions de parats, molts dels quals ja no tenen dret al subsidi?»

Però, si llegim el Diari del divendres dia 23, podrem veure el BCE que presideix el Sr. Draghi que anuncia la compra del deute de països de la CEE que ho necessiten, oferint 600.000 milions d’euros al mes al risible interès del 0,25%.

Si això és veritat, el Sr. Rajoy té sobrada raó, perquè fa bastants dies ja al Diari vaig llegir una oferta semblant, i molts pocs empresaris s’han posat al dia per donar treball al qui ho necessita de veritat per sostenir la família, com és just i necessari. Jo crec i vull creure que el capital i el més fort podia moure fitxa pensant a ajudar el pròxim que ho està passant bastant malament.

El capital hauria de tenir en compte que, quan va esclatar la llarga crisi, va deixar de guanyar, però la pèrdua va ser poca en comparació amb els que es quedaven sense la nòmina que els sostenia i els ajudava a pagar la compra obligada.

Així doncs, si us plau, no permetem que el patiment es faci més llarg i aprofitem l’excel·lent disposició del BCE i el seu bon director perquè tots puguem viure bé, dintre del que és possible.

Joaquim Suñé i Suñé

(Salou)

Felipe González i la jubilació

Felipe González dixit: «Hem de prolongar la vida laboral, ja que amb els afiliats a la Seguretat Social no es pot afrontar les pensions.» Estic d’acord amb l’afirmació, però no ta sols per motius econòmics, sinó també de salut mental.

No té sentit que d’una vida que per a molts ja passa dels 90 anys la majoria d’aquests es passin vivint de rendes. Més que res per la sensació d’inutilitat personal que provoca: de no trobar sentit a les coses, que ja no es gaudeix amb la mateixa intensitat del temps lliure, de les aficions, dels amics. Quan es té tot el temps del món, el món resulta un temps tedi, avorrit, buit.

L’home, es deia abans, ha nascut per treballar, com l’ocell per volar. L’experiència penosa de tants anys amb gent a l’atur és una demostració d’aquest principi.

El fet d’aixecar-nos amb una feina, unes metes, uns deures per fer, una sortida de nosaltres mateixos ens enriqueix, i ens dóna força per tirar endavant.

En teoria volem jubilar-nos aviat, però, quan una persona està sana, l’esperit troba un vuit en el fet d’omplir constantment les hores amb cosetes de poca fusta.

Pilar Crespo Álvarez

(Tarragona)

El origen del sadismo

Esta palabra proviene del apellido del Marqués de Sade (Donatien Alphonse François, 1740-1814). Era conde y no marqués, cuya vida y obra reflejan todo aquello que representa este tipo de comportamiento sexual desviado, y que le acarreó muchos castigos y penalidades.

Fue educado por su tío, el abate de Sade, dándole una formación humanística completa. Inició la carrera militar, que abandonó por su escandalosa vida.

En 1763 se casó con Renée Pelagie, a la que abandonó por su hermana. En 1772 un tribunal de Marsella le condenó en rebeldía a muerte por sodomía y envenenamiento.

Detenido en 1778 por disoluto a instancias de su propia madre biológica (que era monja) fue encarcelado en la Bastilla, donde escribió sus pornográficas e inmorales obras.

Fue liberado en 1790, participó en la Revolución, en 1793 volvió a ser encarcelado por los jacobinos. En 1801 Napoleón ordenó su ingreso en el asilo de dementes de Charenton, donde acabó su vida.

F. Ortiz de Pinedo Mendiluce

(Tarragona)

 

F. Ortiz de Pinedo Mendiluce
(Tarragona)

 

 

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También