Totes les cartes del dia

Balances fiscals

Llegeixo com sempre La Plumilla i veig que a la del 24 de gener es posa en dubte que a Alemanya hi hagi un límit a la ‘solidaritat obligada’ entre regions. El cas és molt interessant per a Catalunya, on està provat que els diners que surten cap a Madrid i no tornen són entre deu mil milions i quinze mil milions anuals, segons es compti en benefici atribuït o en diners, i que segons declaracions oficials de l’Estado només són vuit mil milions!

Potser hi ha un malentès: a Alemanya no hi deu haver cap llei que ‘limiti’ el dèficit fiscal al 4,5% del PIB regional, sinó que es recorda que hi ha sentències del seu Tribunal Constitucional.

El Tribunal no fa lleis, sinó sentències, el que en la pràctica ve a ser el mateix. Ben cordialment,

Francesc Font de Rubinat

(Advocat. Reus)

Quina carrera més decebedora

Alguns encara recordem quan CiU comptava amb 14 regidors a l’Ajuntament de Tarragona. Llàstima que a partir d’aquell moment va començar el seu declivi, com si la carrera política del partit s’hagués convertit en una pista de descens d’esquí. El successor de Nadal va sumar menys vots que l’alcalde, i la successora del successor va seguir la tendència de perdre suports. I ara arriba com una superestrella el nou candidat. El successor de la successora del successor. Serà el candidat independent imposat per Barcelona el salvador del partit?

Si fem un mínim d’anàlisi, podem arribar a pensar que el nou candidat continuarà amb la tendència a la baixa dels seus antecessors. Es fa difícil pensar que el militant i el ciutadà puguin abraçar com a salvador algú que arriba imposat des de Barcelona. I encara que pugui semblar injust, és difícil que els ciutadans confiïn en un partit que té com a cap de llista algú que només arribar al càrrec ja ha dit que no hi ha cap dirigent de CiU que mereixi entrar a la seva llista electoral i que, per tant, cap d’ells mereix ser regidor de Tarragona. Si ell, com a cap de llista, diu que no serveixen, què han de pensar els votants?

Cada cop més sovint tinc la sensació que el partit vol desaparèixer a Tarragona, perquè si tot el que hem viscut fins ara no era suficient, ara resulta que els seus companys de coalició també atien el foc i generen més conflicte intern.

Tot fa pensar que els qui en algun moment havíem aspirat a recuperar l’alcaldia de Tarragona amb CiU tindrem d’alcalde a Ballesteros fins que ell vulgui ser-ho. Com a mínim, ell no ve imposat des de Barcelona.

Josepa Martí Cases

(Tarragona)

Familias triparentales

Con la aprobación en el Reino Unido de una ley que permite la ‘fabricación’ de embriones con material genético de tres donantes, vemos como se ‘cosifica’ la vida humana. Para empezar, un ser, por su dignidad, se engendra, no se fabrica. Es una puerta abierta a la producción de seres humanos ‘a la carta’. Es un desafío a la naturaleza y no es bueno.

Lourdes Camps

(Barcelona)