Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Totes les cartes del dia

Whatsapp

El matrimoni entre home i dona a Eslovàquia

Més del 90% dels participants en un referèndum celebrat a Eslovàquia el dissabte 7 de febrer van recolzar el que ja va declarar el Parlament el juny passat: que el matrimoni solament pot ser entre home i dona.

El referèndum no té validesa, ja que la participació va ser del 21,4% i la Constitució eslovaca exigeix un mínim del 50%. El juny el Parlament eslovac va aprovar per àmplia majoria una esmena a la Constitució per la qual el matrimoni es defineix com «un vincle únic entre un home i una dona». La reforma va tirar endavant gràcies a l’acord de les forces polítiques d’esquerra i de dreta: van votar a favor 102 diputats, dels 128 presents en la votació

A les tres preguntes: Està d’acord que el matrimoni solament pot celebrar-se entre un home i una dona? Està d’acord que no s’ha de permetre adoptar a les parelles del mateix sexe? Està d’acord que les escoles no han d’exigir als nens que rebin formació en educació sexual i eutanàsia, si ells o els seus pares s’oposen? El sí va guanyar per més del 90%.

Atès que la participació no ha arribat al mínim del 50%, el referèndum queda sense efecte. Això ha portat a molts mitjans periodístics a parlar del «fracàs» dels convocants, que no haurien aconseguit recaptar el suport social que esperaven. Però també cap a una altra lectura: la gran majoria de la població no s’ha interessat a canviar la prohibició actual a les noces gais.

Domingo Castilla Palau

(Constantí)

Parc del Francolí

Aquests dies han posat un cartell al pàrquing de cotxes del Parc del Francolí, darrere de l’Hotel Sb Express. El rètol sobre les tanques diu tancat per obres de condicionament de jardins.

De moment, el que es veu és que estan fent rases i ficant cables, que tot indica que volen posar parquímetres. No ens ha costat ja prou diners el Parc del Francolí als ciutadans de Tarragona, que ara encara l’Ajuntament en necessiti més? Tota una vergonya.

Rafael García Galisteo

(Tarragona)

Agraïment a l’empresa de transports de Tarragona

Serveixin aquestes ratlles per a transmetre el nostre agraïment a l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona, en concret, per la bona actuació que va tenir la conductora de l’autobús de la línia 21 en horari de tarda-vespre del 19 de gener, que, en ple servei i trajecte, a l’altura del carrer Unió, va haver d’assistir el nostre pare, que va requerir atenció sanitària.

Gràcies a la seva intervenció, el va atendre en 1a instància i després va mobilitzar el dispositiu de servei d’ambulàncies, cosa que va fer possible que el nostre pare fos atès i traslladat convenientment i amb la major rapidesa al centre hospitalari on va quedar immediatament ingressat per la seva afectació.

Gràcies, doncs, per l’atenció rebuda per part d’aquesta persona i per alguns usuaris del mateix autobús, per la seva diligència professional i tracte personal i, de pas, demanar disculpes per les molèsties ocasionades en l’esdevenidor normal del funcionament i ruta de la línia de transport en aquella jornada.

Família Virgili-José

(Tarragona)

Els 90 minuts de la discòrdia

D’aquí a pocs dies està prevista l’obertura a temps total del Servei d’Hemodinàmica (SH) del Joan XXIII. És un fet a celebrar, però seria injust oblidar els anys de lluita dels ciutadans i professionals, que, moguts per l’únic interès d’arribar a temps per salvar com més quantitat de cor millor, han estat els veritables promotors d’aquesta ampliació de servei.

No obstant això, poc s’ha parlat amb claredat al ciutadà per a què disposar a les nostres terres d’un servei de 24 h/7 d. L’evidència actual recull que per tal d’escollir la millor tècnica de desobstruir l’artèria que provoca un infart, necessita un personal entrenat que permeti «fer pas» mecànicament i reobrir el flux sanguini que dóna rec a una part del cor.

Aquest personal magnífic el tenim aquí, al Joan XXIII com als Hospitals de les altres províncies. Però aquest personal necessita un factor «vital»: TEMPS. Un temps que com ens diu l’evidència se situa en uns 90 min, tot i que, si en són menys, molt millor. Tant és així que, si se superen els 90 min, van caient les possibilitats d’èxit i augmenten les complicacions.

Els 90 min estan fixats al Codi Infart pel Catsalut, que sol ser el punt de tall des que es detecta l’infart per decidir si un pacient rebrà el tractament d’elecció descrit o un altre de subsidiari segons si arriba o no a temps a un SH. Una hora i mitja que dóna poc marge per a un trasllat al primer hospital (Bellvitge), que sí que restava obert de 8 pm a 8 am.

Per què 90 min de discòrdia? Doncs perquè tot català hauria d’haver tingut el mateix compte enrere, perquè els infarts no tenen horari ni es produeixen a les portes d’un hospital amb Hemodinàmica.

Així doncs, ningú no pot esborrar de la memòria, que durant uns anys no hem estat «catalans de primera elecció».

(Dedicat als professionals del Joan XXIII i als ciutadans afectats.)

Josep Serra i Tarragón

(Cambrils)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También