Totes les cartes del dia

19 mayo 2017 23:23 | Actualizado a 22 mayo 2017 21:28
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

A Leandre Saún i la seva muller

L’altre dia em vaig assabentar, per un amic meu regidor d’aquest Ajuntament i després per la premsa, que, al seu barri de Sant Salvador, es va dedicar una plaça al Sr. Leandre Saún i la seva muller.

Vaig conèixer el Leandre a l’Ajuntament de Tarragona, ja que tot dos érem regidors del primer Ajuntament democràtic. Malgrat que les nostres ideologies eren totalment oposades (ell era del PSUC i jo de Centristes de Catalunya), vam iniciar una amistat molt forta perquè el que ens unia era l’amor a la nostra ciutat. Des de la comissió de Cultura, vam treballar junts i mai va interferir la nostra ideologia; recordo, entre moltes altres coses, la petició a l’alcalde per a la posada en marxa de la banda de música... Vaig estar al seu costat quan va ser nomenat ‘Fill adoptiu de Tarragona’ i alguns es van estranyar que jo, aquell dia, estigués amb ell. La transició, avui tan menyspreada per alguns, va fer amics tan antagònics ideològicament parlant, però amb una amistat que es va mantenir sempre. Em sap molt de greu, el dia que es feia l’homenatge a ell i a la seva senyora, no haver estat present per, un cop més, donar-li mostres que la nostra amistat va més enllà del temps.

Lamento que l’alcaldia i el seu protocol no tinguessin en compte els companys de consistori que vam tenir la sort de compartir la millor etapa de la nostra vida en aquell ajuntament on tots érem amics.

Jaume Andreu Cuella

(Tarragona)

Más complicaciones por el 9-N

La Justicia parece lenta porque lo es. No obstante, eso no quiere decir que los procedimientos decaigan. La Fiscalía Superior de Cataluña ha pedido al Tribunal Superior de Justicia de Cataluña que amplíe la investigación del simulacro de consulta del 9-N, que se había circunscrito a los hechos entre el 4 y el 9 de noviembre, y que ahora afectará a decisiones adoptadas en fechas anteriores y que podrían constituir actos de desobediencia al Tribunal Constitucional. La actitud de la Fiscalía es rigurosa y se atiene a una lógica jurídica. Mas debería estar preocupado.

Xus D Madrid

(Girona)

Si Tarragona parlés

Em fa l’efecte que el discurs del senyor alcalde té una gran dosi d’il·lusió i molt poca realitat per portar a la pràctica. És com si a Tarragona només es poguessin fer projectes de gran envergadura, quasi irrealitzables, deixant de costat les coses més senzilles i que el ciutadà més valora. Deixarem les coses no fetes, però que per fi s’acabaran un dia o un altre, per parlar de les que s’haurien de fer. (Aquí no entra el Jaume I).

El passeig del Miracle convé posar-lo al dia, amb zones d’oci i, sobretot, lloc per aparcar. No sé si és convenient això del cinema a la platja, tenint en compte la quantitat de brètols que ens envolten. Però el que sí que fa molt de mal a la vista són les tones de formigó davant la mar. Aquí sí que s’haurien de posar càmeres quan estigués tot arreglat. Diuen que el volen allargar fins al far (passant per davant d’un port esportiu oblidat). No sé si això és una cosa que la ciutadania demanda.

El Fortí de la Reina, per molta cosa que s’hi faci, mai no tornarà a ser el que era. La il·lusió de molts tarragonins i gent d’arreu se’n va anar amb ell. Tants bons records enfonsats per culpa d’algú i les seves circumstàncies. No oblidem les obligatòries passarel·les per poder accedir a la platja. A veure si ara es posarà l’excusa que no arriben els diners. Mireu a Reus, quina via passen a posar els ascensors! Me’n alegro per ells.

També fan molta falta unes escales mecàniques per baixar i pujar de l’estació, si es vol posar aquesta zona una mica al dia de les necessitats dels ciutadans. I si volen posar un ascensor millor encara, com el de l’Hort Romà.

I per fi, quasi que em fa llàstima el senyor alcalde quan diu que té uns 500 euros al banc, que ningú n’ha de fer res, però m’ha recordat la senyora Ferrusola quan diu que els seus fills van amb una mà al davant i l’altra al darrere. Això és un comentari simpàtic perquè no t’ho pots prendre d’altra manera. Ai si Tarragona parlés!

M. Elisa Aragonés Domènech

(Tarragona)

Comentarios
Multimedia Diari