Totes les cartes del dia

19 mayo 2017 23:16 | Actualizado a 22 mayo 2017 21:34
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Els Pujol-Ferrusola

Sense més afany que el d’una simple critica, exposo la meva opinió, vers l’actitud dels Pujol-Ferrusola, pel sorprenent sarcasme i la prepotència que tots els membres d’aquesta família han exhibit televisivament en les seves respectives compareixences a les comissions del Parlament de Catalunya.

Quin contrast amb la compareixença del senyor Francesc Cabana. Si els seus nebots i el seu cunyat van fer una allau d’ostentació i molt poca credibilitat, en Francesc Cabana fou tot el contrari: res d’ostentació, rigorós i creïble en tot. Punyent, quan en un moment determinat, va criticar la vanitat del fill primogènit, presumptuós, de conduir un Ferrari.

És d’admirar aquesta fillada de nois i noies tant «llestos» que, jovenívols tots, han sabut fer-se, presumptament, amb un patrimoni milionari. En Josep Pujol ens ha deixat aquesta perla: «amb 31 anys ja era un paio bastant ric».

Que en poden pensar d’aquesta prole la gran majoria de joves que, avui en dia, es troben sense feina o amb sous minsos? Quina sorpresa pel que ha passat i com ha passat.

Criticar els Pujol Ferrusola no és per res criticar Catalunya com així o pensa i manifesta la matriarca de la família. Pretendre que, qui ofèn els Pujol ofèn a Catalunya, això és massa, senyora Marta.

El líder polític Jordi Pujol que li corresponia passar a la història amb honor i fama, és del tot probable que no serà pas així i, la seva esposa i els seus fills que assaborien el prestigi i l’excel·lència, ara, resulten menyspreats.

Josep M. Moix

(Montblanc)

Els Tabalets

Dejar a un hijo en la guardería no es una decisión fácil. De hecho habitualmente es una decisión tomada por un cúmulo de circunstancias de no conciliación familiar que nos obliga a escolarizar a nuestros hijos a edades tempranas.

También creo que para cada uno su guardería debería ser la mejor, pase el tiempo que pase... la de nuestros hijos ha sido la mejor.

Es una lástima que los tiempos que corren junto con algunos reveses innecesarios e inmerecidos del destino (por así llamarle) acaben con la ilusión y dedicación de 3 personas que han significado tanto en los pocos añitos que tienen nuestros hijos y paralelamente en nuestro desarrollo como padres.

Desde aquí, nuestro pequeño homenaje, una parte de nuestros hijos no sería la que es de no haber sido por vosotras. Hoy ha sido un día triste. Muchas gracias y hasta siempre!

Elena Caldentey / Jordi Martín

(Els Pallaresos)

Fe de errores

En la página de Religión de la edición del pasado sábado referimos en un titular la santa Maria Teresa Molas Vallvé, cuando lo correcto es Maria Rosa Molas, como bien se expresaba en el texto.

Comentarios
Multimedia Diari